¬¬¬¬¬
Taula rodona Gabriel Ferrater, un professor singular i extraordinari, amb Mila Sagarra, Enric Sullà i Jordi Cornudella, a Sant Cugat del Vallès, sala d'actes al Monestir de Sant Cugat, 27 d'abril de 2022
A part de llegir els seus poemes, quina millor manera hi podia haver de celebrar la vida de Gabriel Ferrater avui, que fa cinquanta anys que va morir, que assistir a aquesta taula rodona? Sant Cugat ha commemorat aquest 27 d'abril amb un itinerari Gabriel Ferrater al matí, conduït per Maria Nunes --una garantia--; la instal·lació a la tarda d'una placa commemorativa davant de l'edifici on Ferrater va viure del 1965 al 1972, i la taula rodona al vespre. No podia seguir l'itinerari del matí, sí que he pogut anar a veure la placa al vespre, a l'avinguda de Ribatallada, 32.
La taula rodona ha tingut una qualitat excepcional. D'entrada, el lloc era immillorable: una sala al costat del claustre del Monestir de Sant Cugat, on Ferrater va impartir les seves classes, plena, amb cadires addicionals, una seixantena setantena de persones. A la taula rodona, Mila Sagarra i Enric Sullà --dels quals vaig ser alumne i de qui crec que vaig aprendre molt--, acompanyats de Jordi Cornudella, ben proveït de la documentació pertinent en aquesta taula rodona. En nom dels organitzadors, l'Associació Gabriel Ferrater i d'Òmnium Sant Cugat, la presentació dels ponents que ha fet Joan Tres ja ha començat donant molt de joc i creant un ambient distès. La tinenta d'alcaldia de Cultura Esther Madrona ha fet un parlament breu i entusiasta.
Mila Sagarra va seguir tres cursos de Lingüística amb Gabriel Ferrater. El nivell era molt alt. Els parlava del sànscrit, l'indoeuropeu, de Bloomfield, Sapir, Jespersen, Chomsky... Els va fer buidar el Diccionari general de la llengua catalana de Fabra per fer un treball sobre els verbs transitius, que ella va convertir en un treball sobre els verbs i els adjectius. Li va posar un 9. El 1971, el dia que va començar el curs següent, va dir a la classe que havia valorat malament el treball de Mila Sagarra: li corresponia una matrícula d'honor. El seminari dels dissabtes a la tarda era d'alta cultura, que contrastava amb la precària educació secundària que la majoria dels alumnes havien rebut. Al llarg de la seva carrera acadèmica, Sagarra s'ha acostat a Fabra amb la mirada de Ferrater i de Joan Solà (també alumne de Ferrater). Els seus alumnes li deuen el gust per la lingüística, una matèria difícil i a la qual els va encoratjar a dedicar-se.
Enric Sullà ha impartit durant 40 anys l'assignatura de Crítica literària i va ser alumne de Gabriel Ferrater de l'assignatura de Crítica, la que va impartir el primer any, juntament amb Francisco Rico en substitució de Díaz Plaja (Rico i Ferrater eren molt amics). Explica l'incident dels alumnes amb Díaz Plaja (ara inclòs a la biografia de Jordi Amat), amb tots els matisos: ell va ser qui es va alçar a la classe, com a delegat que era, per parlar amb Díaz Plaja. Ferrater els va parlar dels formalistes russos. "Aquelles lectures m'han acompanyat sempre.", diu. Posteriorment, la seva tesi sobre Carles Riba va aprofitar les lliçons de les conferències de Ferrater publicades al llibre La poesia de Carles Riba (ara incloses dins el volum titulat Curs de literatura catalana contemporània) i la tasca crítica de Joan Ferraté.
Tots dos en destaquen l'amplitud de mires, el rigor, la intel·ligència extraordinària i la generositat, que es concretava en la dedicació i la simpatia cap a cadascun dels alumnes. Hi havia una gran proximitat, en aquella primera Autònoma, amb els professors. Els alumnes sabien que era un gran poeta. Ferrater feia unes classes de tipus magistral, intentant sempre fer-se entendre, ensenyant els alumnes a ser crítics, a saber triar, sense enciclopedisme --Sagarra puntualitza que eren classes, és a dir, prou diferents de les conferències aplegades en el Curs de literatura catalana contemporània. No parlava com un mestre sinó com un col·lega. Entre els alumnes, l'anomenaven "el Gabriel". Els insistia de llegir en anglès, en un moment que calia comprar els llibres fora, aprofitant algun viatge, perquè les llibreries de Barcelona trigaven a servir-los. La bibliografia proposada tenia un nivell que ara costaria d'exigir als alumnes de primer: el manual de Wellek i Warren, Jakobson, la gramàtica de Port Royal (en facsímil), Poesía española: Ensayo de métodos y límites estilísticos (lectura proposada per Rico), i altres lectures, com ara La platja, de Pavese; El doctor Glass, de Söderberg; Bernard Malamud, o a classe, "Platja de Dover", d'Arnold, en anglès, o "Viatge a Citerea", de Baudelaire, en francès. Cornudella recorda el que li havia explicat Jill Jarrell: si s'intessava per Dostoievski, per exemple, agafava el llibre en rus, amb una gramàtica i un diccionari rus al costat.
Sagarra desmenteix que tingués a la Universitat Autònoma un contracte de jardiner. Considera que sempre el van reconèixer, els col·legues i els alumnes. Cornudella llegeix, entre la documentació que aporta a la taula rodona, el contracte com a professor ajudant. Repassa el seu llarg expedient acadèmic, i destaca que, dels anys d'estudis de Matemàtiques, se'n conserva un treball d'història de la matemàtica: "Pascal y el concepto de definición matemática". Va continuar sempre interessat per les matemàtiques, i a la llista de les darreres compres de llibres que va fer, al març de 1972, hi consta un llibre de matemàtiques. Cornudella revisa les llistes d'articles i llibres llegits, els buidatges de revistes, la feina a la Biblioteca de Cataluunya, les lectures consignades a l'agenda. Antoni Comas, en les notes d'un text en memòria de Gabriel Ferrater, va destacar que havia professat (havia fet les conferències del Curs) abans de ser llicenciat. Cornudella també conserva un ofici del rector Frederic Udina, del març de 1972, que li escriu per demanar-li el títol de doctorat o de llicenciatura, requisit per poder impartir classes.
L'anècdota més emotiva de la taula rodona és de Mila Sagarra, que feia dies que li demanava amb insistència una bibliografia lingüística. Van coincidir a El Mesón, tot dinant: l'hi va tornar a demanar. Li va dir que l'acompanyés a casa, i li va dictar una bibliografia, amb tres nivells d'importància dels llibres. Sagarra conserva el paper, que té també algunes anotacions d'ell. Potser és l'última persona que va veure Ferrater viu. Sagarra va comprar i llegir tots els llibres.
***
- L'Associació Gabriel Ferrater ha publicat el vídeo de l'acte al seu canal a YouTube (84.08)
- Tot Sant Cugat n'ha fet una notícia, amb bones fotografies d'Alberto Canalejo: "Els alumnes de Ferrater agraeixen 'la seva generositat' com a professor"
- Cugat Mèdia ha repassat les commemoracions del cinquantenari a la peça "Un brindis a l'antic Mesón tanca el 50è aniversari de la mort de Gabriel Ferrater"
- Televisió de Sant Cugat ha fet una peça sobre la inauguració oficial de la placa commemorativa
- Una certa continuació de l'acte es troba a la conversa de Jordi Cornudella i Enric Sullà en un podcast (26.33) de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, publicat el 19 de maig
--
Apunt revisat el 22 de maig de 2022
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada