Acte inaugural de l'Any Gabriel Ferrater

¬¬¬¬¬ 

Acte inaugural de l'Any Gabriel Ferrater al Teatre Bartrina de Reus, 22 de febrer de 2022

Aquesta nit s'ha fet, a Reus, al Teatre Bartina, la inauguració oficial de l'Any Gabriel Ferrater. La cloenda, al novembre, serà a Sant Cugat. M'ha agradat haver-hi anat. Les úniques persones que conec de Reus, que he pogut saludar, són entusiastes de Ferrater: David Figueres, Fina Masdeu, Antoni Veciana. He pogut saludar també un instant Jordi Cornudella i Enric Juste, abans de començar l'acte. No havia estat mai al Teatre Bartrina, que fa goig. Canal Reus TV ha publicat la seva transmissió a YouTube (l'he inserida al final de l'apunt).

L'acte ha estat plantejat amb intel·ligència per Jordi Cornudella. Ha començat i ha acabat amb el vídeo domèstic de la família Ferraté(r) que ja havia inclòs Enric Juste al seu documental Metrònom Ferrater. Les imatges d'un Gabriel Ferrater enjogassat, en algun moment dels anys quaranta, amb els germans i els pares pels voltants del Picarany, s'han combinat amb el començament i el final de la conferència que Gabriel Ferrater va donar el 20 de febrer de 1968 a la Residència Universitària Sant Antoni, a Barcelona, just el dia del centenari de Pompeu Fabra. La conferència sencera, massa poc coneguda, està disponible a la Càtedra Màrius Torres (dura 63 minuts). Una bona part del que Ferrater hi exposa coincideix amb el seu primer article sobre lingüística, "Les gramàtiques de Pompeu Fabra", que és tota una declaració d'intencions. Va aparèixer a Serra d'Or a l'agost d'aquell any (és el text que obre el llibre Sobre el llenguatge). Ferrater devia denigrar la sentimentalitat i la veneració buida que havien dominat els homenatges del centenari de Pompeu Fabra, i en aquella conferència el reivindica com a lingüista, com a científic, com a home lúcid i tenaç. Ferrater ens diu que Fabra ens va deixar portes obertes. És el gest que ens ha proposat Jordi Cornudella respecte a Gabriel Ferrater, a la seva intervenció final (67:42-83:55), dita amb la projeccció, al fons de l'escenari, d'imatges d'obra de Gabriel Ferrater (notes, llibretes, llibres traduïts). Cornudella espera que l'Any ens aporti més llibertat de pensament respecte a les idees rebudes sobre Ferrater, i més precisió, rigor.

Les presentacions institucionals han estat a càrrec de Carles Pellicer, alcalde de Reus; Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, i Natàlia Garriga, consellera de Cultura. Ingla ha estat la més entusiasta. Cornudella, en les seves paraules finals, ha agraït la implicació institucional de la Generalitat i els ajuntaments de Reus i Sant Cugat en la commemoració del centenari, i l'esforç per arribar a les xarxes públiques de cultura: les biblioteques i els centres de secundària.

Enric Casasses ha llegit quatre poemes: "Naixença", "Atra mater", "Punta de dia" i "Cançó idiota". Escoltar-lo és un privilegi, per la manera de donar el to, els matisos dels versos, les veus que s'hi relliguen, amb dicció clara, continguda i a la vegada vibrant. No havia sentit mai a dir ni "Atra mater" ni "Cançó idiota", que té una energia enorme i ha donat pas als dos poemes cantats, amb acompanyament de guitarra. Feliu Gasull ja havia musicat fa trenta anys poemes de Gabriel Ferrater. Avui ha triat "Dits" i "Fe": els ha cantat Bàrbara Kusa, amb delectació, la veu treballadíssima, fosa amb la guitarra de Feliu Gasull, sense anar mai cap a la facilitat de la melodia. Aquest ha estat l'element central de l'acte (32:20-51:15), amb una sobrietat calculada, de gran efecte. 

Abans i després de llegir i cantar els poemes, l'acte ha intercalat la projecció de testimonis molt variats d'unes quantes persones que van conèixer Gabriel Ferrater. Els vídeos procedien del Metrònom Ferrater, de molt material inèdit que va recollir Enric Juste per preparar el documental, de programes anteriors de TV3 (amb testimonis com el d'Helena Valentí, els de Ramon Barnils, Josep Murgades, Carmen Rojo i Paco Soler, els de Josep Maria de Martín, Carles Barral i Jaime Gil) i entrevistes que han fet expressament a Eduard Bonet, Rosa Cabré, Enric Cassany, Pep Codó, Salvador Oliva i Marta Pessarrodona per a aquest acte. La producció té l'encert de mantenir l'àudio de cada testimoni amb el vídeo i amb fotografies d'arxiu de Gabriel Ferrater:

• Una primera selecció (20:10-31:20), que comença amb el testimoni de la germana, Amàlia, una de les joies del Metrònom Ferrater. El conjunt s'ordena amb molta intenció; comença per la biografia i va derivant cap a la feina intel·lectual: els amics de Reus Xavier Amorós, Josep Massó, Albert Romero i Enriqueta Pintaluba; Helena Valentí; Jaime Gil de Biedma; Rosa Cabré; Jaume Ferran; Carmen Balcells; Marta Pessarrodona; Salvador Oliva; Josep Maria Castellet; Jaime Salinas; Jill Jarrell; Carles Barral; Rosa Regàs; Juan Marsé; Ramon Barnils; Francisco Rico; Dolors Oller, i Eduard Bonet.
• Una segona selecció (51:55-67:12), que també comença amb el testimoni d'Amàlia Ferraté. Els  primer testimonis són de mena més intel·lectual i --amb simetria respecte a la primera selecció-- acaben derivant cap a la biografia: Josep Maria de Martín, Ana María Moix, Valentí Puig, Francisco Rico, Enric Cassany, Enric Sullà, Rosa Cabré, Josep Murgades, Sonia Mendlewicz i Júlia Samaranch, Joan Solà, Salvador Oliva, Pep Codó, Esther Tusquets, Carmen Rojo, Eduard Bonet, Narcís Comadira, Dolors Oller, Jill Jarrell, Yvonne Hortet, Helena Valentí, Jill Jarrell, Marta Pessarrodona, Eduard Bonet, Paco Soler i Esther Tusquets.
• Les dues projeccions han tingut la virtut de remarcar com a peça central de l'acte els poemes de Ferrater i també han servit per distanciar les tres intervencions institucionals de l'obertura i les paraules finals de Jordi Cornudella.
• Cornudella ha esmentat també l'amistat de Gabriel Ferrater i José María Valverde i ha recordat el poema que Valverde li va dedicar.

--

Apunt revisat el 23 de febrer de 2022