¬¬¬¬¬
Ibáñez, Jordi. "Ferrater i la política: el fàstic de la història", sessió del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència, organitzat per l'Institut d'Humanitats de Barcelona, 7 de febrer de 2022
Vaig veure la sessió de Jordi Ibáñez ahir diumenge a la nit (en el moment d'escriure aquestes línies ja hi ha hagut, aquest vespre, la darrera sessió del curs). Esperava, pel títol, que Ibáñez fes alguna referència a "Els aristòcrates", però es va concentrar en les conferències aplegades amb el títol Curs de literatura catalana contemporània, com a font d'una gran part de les seves reflexions. És formidable l'impacte que ha aconseguit aquest llibre. Aplegades en un sol volum, ben editat i fàcil d'adquirir, les conferències ara apareixen citades i analitzades més sovint que uns anys enrere, quan eren sobretot un recurs dels especialistes en la poesia de Ferrater. Sense discussió la lectura seguida d'aquests textos, una conferència rere l'altra, per l'ordre en què Ferrater les va donar, mostra la consistència dels seus punts de vista.
Familiaritzat de fa anys amb les conferències de Gabriel Ferrater, la sessió d'Ibáñez em va aportar molt poques novetats quan exposava les posicions de Ferrater, però va contenir algunes interpretacions suculentes --que és el que tractaré de consignar en aquest apunt. Ibáñez defensa que els detalls són decisius en Gabriel Ferrater. Explica que sovint les referències a qüestions anecdòtiques acaben anant al nucli de la qüestió: les maniobres de distracció dels textos de Ferrater es converteixen en una forma incisiva de penetració --molt ben vist! És el que Ferrater anomena arenques rojos en la seva carta a Jaime Gil des de Londres, al juny de 1963 --o directament red herring, al pròleg de les Versions de Hölderlin, de Carles Riba (Sobre literatura, pàg. 39). Aquests arengs vermells són les cortines de fum, les pistes falses --les marrades de l'artista abans d'arribar a l'objectiu. Així, Ferrater valora la decència de la poesia de Gil de Biedma des dels seus primers poemes, és a dir, que prefeixi la veritat a la dignitat o l'exaltació.
El mateix Gabriel Ferrater va dir que la ideologia comptava menys del que la gent, sobretot a mitjan anys seixanta, es creia. Defensava que la literatura s'havia de mantenir totalment al marge de la política. Tenia una posició d'intel·lectual, una vida d'home de lletres. Va expressar-se políticament poques vegades: a les conferències aplegades dins del Curs de la literatura catalana contemporània, a la carta a Die Zeit en rèplica a una atzagaiada de Golo Mann i a les entrevistes amb Federico Campbell, Roberto Ruberto i Baltasar Porcel.
A les conferències del Curs, Gabriel Ferrater ataca clarament el catalanisme de dretes. La solució fora un catalanisme d'esquerres, però el descarta. Ibáñez lliga molt bé dues referències de Ferrater a la situació dels intel·lectuals respecte al catalanisme: l'esquizofrènia, explicada a l'entrevista de Roberto Ruberto, de ser d'esquerres per defensar la cultura catalana i ser de dretes pel fet de tenir una dona de fer feines andalusa; l'esquizofrènia de la generació anterior a Josep Pla, que com a catalanistes eren subversius i com a homes amb expectatives de govern eren conservadors. Ibáñez destaca, a més de l'ambient d'època i la història familiar, que van influir en Ferrater els articles de Josep Pla del 1924 a la Revista de Catalunya (recollits per insistència de Jaume Vicens Vives en el volum de l'Obra completa 32: Prosperitat i rauxa de Catalunya). Ferrater els utilitza per parlar de Pla, de Foix, de Riba: el catalanisme fora una construcció pròpia dels burgesos catalans.
El catalanisme és una ideologia, o té l'aspecte d'una ideologia. El nacionalisme, apunta Ibáñez, eren els nacionals, els nacionalsocialistes, la part més putrefacta del catalanisme de dretes. Ferrater no tenia cap dubte sobre escriure en català, per més que molts dels seus amics i companys de generació escrivien en castellà.
Ibáñéz veu la vigència de Ferrater en algun poema i sobretot en el Curs --no subscric aquesta valoració tan baixa de la seva poesia. Coincideixo amb ell, en canvi, que una de les qualitats de Ferrater és que ens obliga sempre a pensar més, a llegir-lo de nou i més atentament.
***
Les sessions anteriors del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència van ser:
- Jordi Amat, 10 de gener: "Vida de Gabriel Ferrater" --la imminència de la publicació de Vèncer la por, la biografia de Ferrater en què Jordi Amat ha estat treballant durant molt de temps, em porta a considerar que no seria correcte publicar un apunt que resumís aquella sesssió
- Andreu Jaume, 17 de gener: "Gabriel Ferrater, teòric: literatura i art"
- Jordi Cornudella, 24 de gener: "Ferrater, poeta: Les dones i els dies"
- Núria Perpinyà, 31 de gener, "Ferrater i l'experiència amorosa"
- Salvador Oliva, 14 de febrer: "Ferrater i el llenguatge"
- Jordi Amat, "Vida de Gabriel Ferrater"
- Andreu Jaume, "Ferrater, teòric: literatura i art"
- Jordi Cornudella, "Ferrater, poeta: Les dones i els dies"
- Núria Perpinyà, "Ferrater i l'experiència amorosa"
- Jordi Ibáñez, "Ferrater i la política: el fàstic de la història"
- Salvador Oliva, "Ferrater i el llenguatge"
--
Apunt revisat el 31 de maig de 2024
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada