Porras2019

¬¬¬¬¬

Porras, Marina. "Gabriel Ferrater llegint la literatura catalana", dins Reduccions: Revista de poesia, número 113, octubre de 2019, pàg. 327-333

Marina Porras, crítica literària, és una de les autores joves que llegeix més apassionadament Gabriel Ferrater. Acumula uns quants articles notables a la premsa al voltant de l'exemplaritat de Ferrater com a escriptor i intel·lectual; va dedicar-li un estudi dins del llibre Comparatistes sense comparatisme: La lliteratura catalana a Catalunya, a cura d'Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás (Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018, pàg. 261-278), i ha fonamentat el seu assaig L'enveja (Barcelona: Fragmenta, octubre de 2019, 76 pàg.) en la lectura de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, amb una incursió en el poema "Els miralls", de la segona secció de Les dones i els dies.

La nota de Reduccions revindica el Ferrater crític i lector de la literatura catalana, que no ha rebut el reconeixement que mereix. Porras el situa ben de pressa, des del punt de vista intel·lectual, com un crític exigent, que posa la literatura catalana "en relació i en conflicte amb estructures literàries més grans, concretament amb la literatura europea i la seva tradició." (pàg. 328). Considera que la seva crítica té un component comparatista. També ens el situa vitalment, com una persona que escriu el que pensa, que no mira de quedar bé, que no fa equilibris. El cita extensament com a observador agut de la nostra sociologia en relació amb la literatura, i sobretot amb el problema literari --persistent encara a les conferències de Ferrater dels seixanta-- de la manca d'una tradició sòlida de prosa --un problema que Antoni Martí Monterde postula que s'acaba amb la voluminosa aparició de Josep Pla i Joan Fuster, que exerceixen en la nostra tradició una funció semblant a la prosa dels moralistes en la literatura francesa.

El que Marina Porras escriu, seguint Ferrater, sobre la prosa de Josep Pla és transcendent per caracteritzar un dels motius centrals de la seva crítica, que ara podem llegir còmodament al llibre Curs de literatura catalana contemporània, recull de les seves conferències a la Universitat de Barcelona, ordenades cronològicament, en les quals es pot apreciar l'acuïtat de la seva lectura dels textos i el fil conductor que les ordena:

El que Josep Pla intentava d'alguna manera, des de la seva prosa, és omplir el cercle de tradició que quedava buit entre la realitat més propera i la cultura universal [vegeu Curs de literatura catalana contemporània, pàg. 331-3]. El mèrit de Pla és omplir aquest forat des de la individualitat, i ho fa trobant els moments neutres, conversacionals i col·loquials que fan falta per escriure prosa. Ferrater diu que aquests moments són molt difícils d'obtenir per a un escriptor que no se senti lligat a la societat que l'envolta, i que per això Pla hi troba sortida fent de memorialista de la gent. 

La de Pla, diu Ferrater, és una obra pensada per parlar de tu a tu amb els grans escriptors europeus, i el seu lligam amb la cultura francesa i la influència d'Sterne i Stendhal estaran presents en tota la seva obra. El mèrit d'aquesta ambició, segueix el crític, és que ho fa sense referències, sense prosa de segona fila sobre la qual construir la pròpia. "Pla ha sabut veure una cosa que li ha fet molt de mal a la seva carrera: no tenia prosa de segon o tercer ordre per recolzar-s'hi. Se l'ha haguda de crear ell mateix." [Curs de literatura catalana contemporània, pàg. 335].

Estic segur que ens arribaran més textos de Marina Porras sobre Gabriel Ferrater. Dels que ha anat publicant fins ara, n'apunto uns quants:

• "Tot el que no és tradició és atrofiar-se", blog de l'autora, 21 de juny de 2015
• "Escriure sense tradició", La llança, 21 de juny de 2017 --origen d'una part de les idees de la nota de Reduccions
• "Saber marxar", La llança, 4 d'abril de 2018
• "Gabriel Ferrater, l'home desmesurat", La llança, 12 de gener de 2018
• "Vida furtiva", La llança, 9 de maig de 2018
• "No menjar el pa que es dona. Sobre l'edició crítica de 'Les dones i els dies', de Gabriel Ferrater", La llança, 20 de setembre de 2018
• "Castrar Ferrater", La llança, 2 d'agost de 2019
• "Complicar l'amor amb la vida o fer-ne una festa", La llança, 9 d'octubre de 2019
• "Ferrater, Carner, Proust. L'única vida viscuda", blog de l'autora, 31 de març de 2020
• "L'amor fa els àngels així", Diacrític, 20 de juliol de 2020
• "El fàstic", Diacrític, 27 de juliol de 2020 --una lectura aplicada del poema "Els aristòcrates"

--