Cloenda de l’Any Ferrater a Sant Cugat

¬¬¬¬¬

Acte sobri al Teatre Auditori de Sant Cugat, intel·ligentment concebut per Jordi Cornudella, el comissari de l’Any Ferrater, al voltant de Gabriel Ferrater com a poeta i de tres dones: Jill Jarrell, Helena Valentí i Marta Pessarrdona. L’obren tres parlaments institucionals, breus, correctes, de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Cornudella recorda que nou mesos abans havien inaugurat l’Any Ferrater a Reus, al Teatre Bartrina, i que, sense necessitat d’entrar en el detall, el balanç és molt bo, superior a les expectatives. Agraeix especialment la capacitat de fer pinya al llarg de l’any de la Institució de les Lletres Catalanes, també el suport dels dos ajuntaments.

Uns talls de videoconferència de Jill Jarrell, d'aquest estiu mateix, serveixen per evocar Gabriel Ferrater i la seva relació de parella. Janet Rodney (aquest és el seu nom actual) el considera un home intel·ligentissim, no egocèntric, generós. La veu en off llegeix els seus versos que encapçalen Les dones i els dies: van apareixent en pantalla, amb la traducció a sota. 

Jaume Madaula llegeix “On mating”, per començar, i segueix a continuació per “In memoriam”, sencer, calmadament, marcant algunes pauses, acompanyat de la baixista Anna Tobias, que posa una segona veu en alguns fragments. Una lectura magnífica.

L’escriptor Pol Guasch i la ballarina Lorena Nogal, de la companyia La Veronal, interpreten l’espectacle No prometo donar-te res millor que un dubte, inspirat primordialment en fragments de la correspondència de Ferrater amb Helena Valentí. 

Cornudella apunta que Ferrater té un respecte escrupolós per la dona, i que no la interpreta ni la jutja ni parla per ella. Per això l’actor Pol López i l'actriu Bàrbara Roig reciten els vuit poemes de Ferrater que són a dues veus. A tall de pròleg, Pol López recita en primer lloc “Per no dir res”. Els poemes a dues veus són “Cambra de la tardor”, “No una casa”, “Engany”, “Fill”, “Kensington”, “Neu”, “Noies” i “També” --seguint l’ordre de Les dones i els dies.

Marta Pessarrodona, en veu en off, recorda el festival de poesia de la Sala Price de Barcelona, com li tremolaven les cames a Gabriel Ferrater. L’acte de l'Auditori de Sant Cugat es tanca amb el tall de la pel·lícula documental de Pere Portabella sobre aquell recital en què Gabriel Ferrater llegeix amb màxima convicció la “Cançó del gosar poder” i amb els crits de “llibertat llibertat!” del públic, l’any 1970. 

A la sortida de la sala, al vestíbul, els assistents hem tingut ocasió de tastar una copa del vi del Chateau Peyreau, de Saint-Émilion, on la família Ferraté(r) va passar una part de l’exili.

***

• Francesc Bombí va publicar a La Vanguardia un resum del que va ser l'article a l'article, "Embarassats de Gabriel Ferrater", en al·lusió als nous mesos que separen la inauguració i la cloenda de l'Any Ferrater.
• Sergi Baixas va prestar atenció a l'acte, a les frases més destacades de les diferents intervencions i al conjunt de l'Any Ferrater: "L'Any Ferrater arriba a la seva fi aspirant a l'eternitat", publicat a Nació Digital.
• Televisió de Sant Cugat li va dedicar un reportatge (3:29): "Sant Cugat clou l'Any Ferrater amb poesia, música, teatre i dansa"
• Cugat.cat va publicar una nota de Sara Bella, acompanyada d'un vídeo (1:44) amb moments de l'acte: "La dansa, la música i, en especial, la poesia tanquen l'Any Ferrater"
• Mariano Martínez, a El cugatenc, va remarcar la intensitat de l'Any Ferrater a Sant Cugat: "Amb Les dones i els dies es tanca amb brillantor l'Any Ferrater a un Auditori ple"
• Cugat Mèdia va entrevistar Jordi Cornudella a final de desembre per valorar l'Any Ferrater (la pàgina inclou també un àudio de 12 minuts)

***

El volum 46 de la revista Estudis Romànics, publicat l'any 2024, ha inclòs una nota de Jordi Cornudella titulada "Any Gabriel Ferrater": són dues pàgines d'enumeració i valoració de l'Any Gabriel Ferrater. En cito el paràgraf inicial gairebé sencer:

La commemoració oficial la van organitzar, com sempre, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes, però aquesta vegada s’hi van sumar dues entitats més: l’ajuntament de la ciutat on Ferrater va néixer (Reus) i l’ajuntament de la ciutat on va passar els últims sis o set anys de vida i on es va suïcidar (Sant Cugat del Vallès). La coŀlaboració institucional es va visualitzar en la cerimònia inaugural, celebrada a Reus, i en la de clausura, celebrada a Sant Cugat. La implicació dels ajuntaments d’aquestes dues ciutats va contribuir sens dubte a fer que s’hi concentressin molts actes de diversa mena, però val a dir que la proliferació, en aquestes dues localitats i arreu del país, de lectures, recitals, conferències, exposicions i espectacles dramàtics o musicals va ser fruit, abans que de cap altra cosa, de la iniciativa (diguem-ne privada) de persones i entitats; a les administracions els va correspondre, sobretot, de fer tasca de suport i de coordinació, no d’agitació. Aquesta és potser una de les lliçons a extreure de l’èxit de convocatòria de l’Any Gabriel Ferrater: la capiŀlaritat d’una societat civil que, almenys en el terreny de les activitats culturals, és més vigorosa i més difosa del que sovint sembla a les mirades intrainstitucionals i barceloninocèntriques.

Bàrbara Roig i Pol López (fotografia descarregada del compte de twitter de Natàlia Garriga, consellera de Cultura)

--

Apunt revisat el 24 d'abril de 2024