L'art de la pintura

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. L'art de la pintura: Notes d'estètica i de crítica. Batalla, Josep; Carbonell, Jordi À, i de la Cruz Vergari, Elena, ed. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2021, "Enraonaments: literatura d'idees", 7, 434 pàg.

Quan farem balanç de l'Any Ferrater, tan ric d'iniciatives i incitacions de tota mena, tinc pocs dubtes que considerarem L'art de la pintura una de les sorpreses més gratificants i inesperades. Malgrat la data d'impremta, el llibre va ser publicat per Obrador Edèndum el 2022. És un llibre bonic, fa goig. Està il·lustrat amb prop d'un centenar d'imatges, reproduccions d'alta qualitat. La tria és brillant, ben sospesada i amb intenció: podem tornar a llegir els textos d'art de Ferrater tenint a l'abast, impreses amb dimensions generoses, algunes de les obres de què s'ocupa. L'interès doncs augmenta, i també el plaer. També és un al·licient veure les provatures pictòriques de Ferrater (cinc quadres) i el retrat que li va fer el seu amic Josep Maria de Martín, que avui figura a la Galeria de Reusencs Il·lustres de l'Ajuntament.

El conjunt s'ordena en tres blocs: 

• "Notes d'estètica", pàg. 17-97, 13 textos
• "Darrers corrents pictòrics europeus", pàg. 99-258, 12 textos
• "Pintura catalana dels segles xix-xx", pàg. 259-415, 16 textos --dels quals la revista Stroligut ha publicat els capítols de Rusiñol i Casas, que són proporcionen un bon exemple de l'interès del conjunt
• també inclou, com cal, un índex de noms, i els crèdits dels textos i de les imatges; encapçala el llibre una "Nota allargassada dels editors", pàg. 11-16

Vaig llegir el llibre seguit, en uns pocs dies, amb tirades de lectura d'almenys una hora. L'ordenació proposada pels editors em sembla intel·ligent. Té el valor de mostrar la consistència i complexitat de la passió de Ferrater per la pintura. L'art de la pintura es basa en un treball d'edició decidit: així, el capítol sobre Maria Girona consisteix en [1] un article de la revista Laye que era pròpiament una ressenya de dues exposicions, de Maria Girona i Jaume Mercadé (el capítol dona la ressenya de l'exposició de Girona i omet la de Mercadé) i en [2] un fullet, quatre anys posterior, de la sala Parés sobre la mateixa Maria Girona. Guanyem de pas un capítol propi sobre Jaume Mercadé, a la tercera secció, la que es titula "Pintura catalana dels segles xix-xx" i s'ordena alfabèticament pels cognoms dels pintors. És un encert també incloure, entre les "Notes d'estètica", un capítol de la novel·la Un cuerpo, o dos, escrita amb Josep Maria de Martín. Els editors no han titulat sempre els textos tal com apareixien a Laye i Sobre pintura, sinó que han optat per títols més descriptius. 

En general, la feina dels editors ens ajuda a apreciar millor la qualitat de les aportacions de Ferrater. Ara: segurament hi guanyaríem si algunes decisions estiguessin més ben documentades. Hauria convingut justificar per què L'art de la pintura omet la ressenya prou extensa d'una exposició de J. A. Roda (Sobre pintura, pàg. 31-35), que conté per exemple una perla provinent de Laclos, sobre el plaer sexual comparat amb el do de la franquesa sensual de l'artista. Hauria valgut la pena apuntar en els crèdits que els textos redactats per Ferrater sobre Rafael Zabaleta o Benjamín Palencia per a un possible llibre sobre pintura hispànica contemporània coincidien amb dos articles de la revista Laye de l'any 1952, i exposar com s'ha aprofitat exactament el text titulat "Los impresionistas españoles" de Sobre pintura, pàg. 175-224, ara repartit en diferents apartats --no he estat capaç de localitzar-ne la nota preliminar, pàg. 175-9. 

Gabriel Ferrater va escriure la majoria dels textos del llibre entre el 1951 i el 1957. S'hi percep clarament, fins i tot quan el text ha estat traduït, que aquella prosa de joventut, als anys cinquanta, tenia encara clixés, era amanerada, reflex d'un estil d'època. Era una prosa per depurar, d'una qualitat inferior als seus escrits de la dècada dels seixanta, començant per la cèlebre nota amb què va tancar Da nuces pueris. El contingut dels textos sobre pintors també és desigual: en alguns casos s'havien publicat bones monografies, que l'ajuden a elevar la seva gran capacitat analítica (capítol sobre Picasso, o els inacabats sobre Gris i Miró), o segurament va tenir ocasió de veure moltes obres del pintor (Sunyer, Josep Maria de Martín). En altres casos, Ferrater ha d'escriure a partir d'uns fonaments acadèmics més febles i incerts, amb una documentació bàsica més aviat precària, o sense tenir tants quadres a l'abast. Ara: no hi ha cap text del llibre que no desprengui alguna espurna d'intuïció brillant, de visió personal molt deliberada. Hauríem d'esperar que el llibre tingui ara una distribució eficient a les llibreries del país.

***

Damià Amorós, president d'Obrador Edèndum, va presentar, el 13 d'octubre, el llibre al Museu Deu del Vendrell en diàleg amb Núria Payan, la directora del Museu. Amorós va explicar que l'editorial ha fet una inversió notable per adquirir els drets de reproducció de 20 imatges del MOMA i 25 del MNAC, entre altres. Onze dels artistes de què parla Gabriel Ferrater són al fons del Museu Deu. El pintor Joan Descals, que ja havia organitzat l'homenatge del Vendrell a Ferrater del mes de maig, va intervenir en el diàleg amb entusiame i criteri. -- La seva activitat de reflexió estètica i de crítica pictòrica incideix en la seva obra posterior. Hi ha poemes de Gabriel Ferrater que tenen darrere una imaginació pictòrica intensa, com ara "Paisatge amb figures", o "Tres llimones".

Escrites les línies anteriors, he vist la presentació que Elena de la Cruz Vergari i Vicenç Terol van fer al Centre de Lectura de Reus, al mes de juny de 2022, que va ser la primera del llibre. De la Cruz planteja L'art de la pintura com una nova edició dels textos de Gabriel Ferrater que supera les mancances de Sobre pintura, llibre editat per Joan Ferraté. Recalca la inclusió d'imatges i l'ordenació temàtica dels textos, a més de la traducció al català. Terol ens indica que el pintor més citat per Ferrater és Cézanne; després Picasso, Matisse, Nonell, Gauguin (sense comptar-hi els cops que esmenta Picasso i Nonell en els seus capítols). Constata que hi ha molta filosofia darrere d'aquests escrits. Es fixa en cinc dels textos de Ferrater i comenta els quadres que s'hi esmenten. El considera un racionalista, un defensor de l'art desvinculat de sentimentalisme.

• Pere Antoni Pons ha publicat al diari Ara l'article "Un crític d'art anomenat Gabriel Ferrater" (maig de 2022)
• Abel Figueres ha ressenyat el llibre, a El temps de les arts (juny de 2022)
• Elena de la Cruz Vergari havia anunciat el plantejament del llibre en un article a Sonograma Magazine (abril de 2021)

***

Hi ha un apunt d'aquest blog que consisteix en un índex de noms d'una bona part dels llibres de Ferrater, entre els quals inclouré L'art de la pintura.

--
Apunt revisat el 29 de febrer de 2024