Cavafis, Ferrater, Riba

¬¬¬¬¬

Sabia que Gabriel Ferrater era una de les persones que li havia descobert Constantinos Cavafis a Carles Riba. En una de les conferències incloses al Curs de literatura catalana contemporània, pàg. 163-5 (pàg. 115-8 de Papers sobre Carles Riba), Ferrater hi explica que li havia comunicat el seu entusiasme per Cavafis, i que Riba va anar més lluny que ell perquè va començar a estudiar el grec modern i va acabar traduint-lo. Ferrater el llegia en les versions angleses i franceses, i el considerava un dels grans poetes del segle XX, fins al punt que va incloure la versió de Marguerite Yourcenar a la taula cronològica de títols destacats de poesia que tancava, com era habitual en els llibres de la col·lecció "Antologia Catalana", el volum dels seus poemes de Teoria dels cossos. Coneixia també aquell interès de Ferrater per Cavafis per una carta a Carles Riba del 6 de desembre de 1957, inclosa a Cartes a l'Helena, pàg. 117-8. Ignorava, en canvi, la carta al director de Serra d'Or que Ferrater havia escrit arran de la publicació pòstuma de Poemes de Kavafis, de Carles Riba, l'any 1962. Copio el text d'aquella carta, apareguda al número de novembre (precisament al mateix número en què va aparèixer la meravellada ressenya d'Arthur Terry de Da nuces pueris i Menja't una cama):

Els poemes de Kavafis

Sr. Director de Serra d'Or:

Distingit senyor: Ara que s'han publicat els Poemes de Kavafis en la traducció de Carles Riba, potser no deixaran de tenir interès per als lectors de la vostra revista alguns complements que puc donar a la informació continguda en el pròleg del Sr. Triadú.

Sóc justament jo qui, deu fer set anys o sis, vaig fer conèixer a Riba les traduccions de Kavafis que Marguerite Yourcenar havia publicat a les revistes "Mesures" i "Fontaine" (aleshores no havia sortit encara el volum complet). Riba tenia el text original, però, abans de saber si l'interessaria, i poc que entenia el grec modern, no s'havia llançat a desxifrar-lo. Es va entusiasmar de seguida, i es va posar a l'estudi de la llengua.

Les primeres versions de Cavafis que va fer Riba van ser en castellà, d'uns quants poemes d'amor (curiosament, dels que després, pudoris causa, va ometre de la seva selecció catalana) per a una antologia de poesia amatòria que li havia encomanat l'editor Janés.

La versió italiana que, com indica el Sr. Triadú, va manejar Riba és la breu selecció de Filippo Maria Pontani (Constantino Cavafis, Poesie scelte, Milano 1956). Jo en tinc l'exemplar que va ser de Riba i que ell em va donar. En el seu projectat pròleg, volia incloure-hi el Ricordo di Cavafis, per Ungaretti, que encapçala el volumet.

En una carta del 12 de desembre 1957, em deia Riba: "Tinc ja el Cavafi en anglès (...). M'ajuda a endinsar-me en l'original sense cops de diccionari. És tot un cas. He encarregat a en Gili uns llibres de Forster i de Bowra on hi ha comentaris. Em fa goig de veure vençut a la grega, a força de vitalitat, una vitalitat que arriba a ésser feroç, i a força de llum, una llum pura i dura que no admet enganys, el modernisme i la seva sentimental quincalla."

Un punt minúscul, però que potser val la pena assenyalar, és el de la transcripció del nom del poeta grec. En aquesta carta, Riba transliterava C la lletra inicial, i l'abreviació que usava sembla indicar una vacil·lació entre les diferents formes en què ha estat adaptada la desinència.

Molt atentament,

Gabriel Ferrater (Barcelona)

***

Les dues cartes que Carles Riba va escriure a Gabriel Ferrater van ser publicades dins de Cartes de Carles Riba III: 1953-1959, recollides i anotades per Carles-Jordi Guardiola (Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993, 656 pàg.). Són la carta 713, de 21 de novembre de 1957, en què li demana la traducció anglesa de Cavafis, que Ferrater ja li havia ofert, i la carta 717, del 12 de desembre, en què li diu que no li cal, que ja li ha arribat, molt més de pressa que no comptava, la traducció que havia encarregat a Anglaterra. Guardiola precisa que Riba ja coneixia Cavafis gràcies a Julia Iatridi (nota al peu de la carta a Paulina Crusat, de 3 d'octubre de 1956), que li havia enviat el llibre original amb les seves poesies, informació que casa amb el que diu Ferrater a Serra d'or. En una carta commovedora del 7 de març de 1959 Riba li contarà a Iatridi el seu retorn a la Universitat de Barcelona per llegir als estudiants els poemes de Cavafis: "Para mí, Cavafis quedará aso|ciado a una de las emociones más profundas de estos últimos años. Creo que le debo el relato." (pàg. 494-5). (No he pogut consultar el quart volum de l'epistolari de Riba, un apèndix preparat per Guardiola i editat per l'Institut d'Estudis Catalans --que també voldria llegir i que compraré.)

En la carta al director, Gabriel Ferrater esmenta la revista Mesures, on Marguerite Yourcenar va publicar la traducció de 13 poemes de Constantinos Cavafis l'any 1940, i la revista Fontaine, on el 1944 van aparèixer uns quants poemes més traduïts, per Yourcenar i Constantin Dimaras. Joan Ferraté ha explicat que el seu germà va portar aquell número de la revista Mesures quan va tornar de l'exili i que ell mateix va comprar després la revista Fontaine (veg. pàg. 22 de Les poesies de C. P. Cavafis, de Joan Ferraté: Barcelona: Quaderns Crema, 1987). Intueixo que tot això que apunto, ho deu explicar molt bé Jordi Julià en un article --que acabo de trobar-- titulat "L'empremta de Kavafis a la poesia catalana (1960-1985)", dins Som per mirar (III): Estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles.

***

En una entrevista de l'any 2023, a propòsit de la biografia Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater, Jordi Amat ha recalcat la importància de Carles Riba com a exemple vital: "El que m’impressiona és l’exemple d’exigència que, a partir del 1955, més o menys, Ferrater va aprendre de Riba: la radicalitat de la literatura com a experiència vital, la consciència que les veritats de la vida es poden buscar a través de la forma literària. No hi ha millor concreció que una lectura que van compartir els últims anys de la vida de Riba: Kavafis.".

***

Hi ha un apunt d'aquest blog que consisteix en un índex de noms del conjunt de llibres i textos esparsos de Ferrater, entre els quals he inclòs el buidatge d'aquesta carta.

--
Apunt revisat el 24 de febrer de 2023