¬¬¬¬¬
Oliva, Salvador. Poesia i veritat. Barcelona: Edicions de 1984, 2015, 173 pàg.
D'ara endavant Poesia i veritat, de Salvador Oliva, serà el llibre que recomanaré a qui em digui que li costa llegir poesia. Es tracta de materials procedents dels darrers anys de docència d'Oliva a la Universitat de Girona: per començar, 17 pàgines de teoria entenedora, aplicable i lúcida, fonamentada en la lingüística, i 17 comentaris molt competents, metòdics i clars de poemes, d'unes sis pàgines de mitjana: 4 de Carner, 3 de Ferrater, 3 de Shakespeare, 1 de Cernuda, Foix, Gil de Biedma, González Iglesias, Riba i Verlaine, més un capítol (el més llarg, de 14 pàgines, titulat "Epigrames i sàtires", amb Fages de Climent, Pere Quart, Carner i Ferraté). El llibre té una tercera part, "Sobre el valor dels textos literaris", 17 pàgines més, que reprodueix un article, de "finals del segle passat", inèdit fins aleshores (rebutjat per l'stablishment literari). Oliva hi defensa el valor estètic de les obres, el qual té la capacitat de perdurar al llarg de les generacions, en contraposició a les aproximacions ideològiques a l'art i la literatura. Aquest valor estètic s'objectiva en la mètrica i en les altres relacions formals internes del poema, i "si el poema és capaç de fer que un grup de lectors, per petit que sigui, s'hi interessi i s'emocioni llegint-lo, la història també recull aquest element subjectiu per convertir el text en un text clàssic." (pàg. 45) --una idea, el fet que els textos preeminents de la literatura són els que aconsegueixen al llarg del temps l'atenció dels lectors més atents i persistents, que coincideix amb la hipòtesi d'Un experiment de crítica literària, de C. S. Lewis.
Els poemes s'han de llegir i fruir, no cal estudiar-los. Ara bé: llegir és un aprenentatge que no s'acaba mai. Mai no en sabrem prou. I a llegir se n'aprèn llegint; però també estudiant el material de què estan fets els poemes, que és el llenguatge. Aquest, i només aquest, era l'objectiu de la meva assignatura. Amb altres mots: una de les maneres més eficients d'aprendre a llegir és veure com cada poema utilitza el llenguatge. (pàgina 9, primera de la "Introducció")
Els tres poemes de Gabriel Ferrater que comenta Salvador Oliva són "Boira", "Esparver" i "Bosc" --el que en diu, ho consigno a l'apunt dedicat a cada poema. A part d'aquests tres capítols, Poesia i veritat inclou nombroses referències a Ferrater.
***
Arran de l'Any Gabriel Ferrater, Salvador Oliva ha publicat al diari El País un article, "La veu de Ferrater", que té relació amb aquest llibre perquè conté teoria: qüestiona que distingim, almenys en els poemes de Ferrater, diferents veus poètiques. Hi ha una veu d'autor.
Quan llegim un autor, l’única veu que ens importa és la que llegim, i no cal que ens hi referim amb l’estrambòtica frase “la veu del que parla en el poema”, fent veure que hi entenem més que els altres. Podem dir perfectament “l’autor”. [...] Qui parla en els seus poemes és ell, el real. Els que vam conèixer Ferrater ho tenim encara més clar que els que només l’han llegit. [...] Ferrater, escrivint, no en reconstrueix mai cap, de situació. La seva poesia no és un mirall de cap situació real, sinó un mirall de la seva imaginació moral. I aquesta és la principal grandesa de la seva poesia.
La sèrie d'articles d'Oliva es diu "Provocacions", un títol que coincideix, a tall d'homenatge, amb el d'un llibre de Joan Ferraté, que recollia alguns dels seus articles més polèmics.
--
Apunt revisat el 15 de febrer de 2022
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada