Gomis2021

¬¬¬¬¬

Gomis, Ramon. "Crònica dels Ferrater de Reus", conferència organitzada pel Centre de Lectura de Reus, 11 de juny de 2021, 62:25 

Conferència arran de la presentació del Fons Gabriel Ferrater i Soler de la Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus --que recupero passat l'estiu al canal del Centre de Lectura a YouTube. L'acte va començar amb una intervenció de Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura, seguida de la presentació del ponent, a càrrec de David Figueres, president de l'Associació Gosar Poder. Figueres es va referir al llibre del metge i escriptor Ramon Gomis, del 1998, El Gabriel Ferrater de Reus, una de les grans aportacions a la biografia de Ferrater, i va repassar breument la trajectòria literària de Gomis. Gomis va puntualitzar més tard, a la conferència, que havia escrit la biografia a instància de Xavier Amorós. 

El tancament de l'acte va ser a càrrec de Montserrat de Anciola, bibliotecària del Centre de Lectura, responsable de la creació del nou Fons Gabriel Ferrater i Soler dins de la seva Biblioteca Digital. Va presentar el Fons, fonamentat en primer terme en la documentació lliurada per Ramon Gomis i elaborat amb l'ajuda de l'Associació Gosar Poder. Va destacar la col·laboració de Joan Manuel Pérez i Pinya, responsable de la bibliografia de referència sobre Ferrater. La iniciativa s'inscriu en els actes del Pròleg Gabriel Ferrater a Reus, en preparació del centenari.

Com que Ramon Gomis (minuts 9-43 del vídeo) ja havia parlat de Ferrater al Centre de Lectura, opta en aquesta intervenció per ocupar-se de la família Ferraté de Reus. Qualifica Gabriel Ferrater de personatge complex, que viu en un moment difícil: una veu crítica, lúcida i rebel. Els Ferraté de què s'ocupa són tres generacions, una de les sagues familiars reusenques més interessants de la primera meitat del segle XX.

L'avi Gabriel Ferraté va ser un vinater de Reus. No solament va exportar a França, com altres, sinó a altres països, amb un període brillant després de la Primera Guerra Mundial. Les dades del port de Tarragona indiquen, aclareix Gomis (en contraposició amb algunes afirmacions de Gabriel Ferrater), que el gran temps de l'exportació no va ser la guerra sinó els anys posteriors, que quadrupliquen les exportacions. Va tenir cinc fills, en van sobreviure quatre: el negoci era prou pròsper per deixar-lo a tots els fills. S'hi van dedicar sobretot els dos grans, Gabriel i Joan. L'oncle Gabriel Ferraté va ser president del Círcol de Reus i va comprar el Teatre Fortuny, va impulsar una escola de comerç. L'oncle Joan tenia la dèria d'escriure, va guanyar diversos premis als jocs florals, i va ser guardonat també amb palmes acadèmiques pel Govern francès: era políglota, professor d'alemany. Tots dos oncles eren solters i no tenien fills. Anaven a visitar els diumenges les seves amigues a Barcelona: la gent ho sabia, i ells eren provocadors. El gran es va acabar casant amb una dona jove i alegre, vuit mesos abans de morir --de la família sols Gabriel Ferrater va assistir als funerals. L'oncle menor, Amadeu Ferraté, casat amb Maria Pascual (pares de Gabriel Ferraté Pascual, que va ser el primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya), era el més vinater. Els germans petits, Ricard (pare de Gabriel) i Amadeu, estaven distanciats, a part que les cunyades no es portaven gens bé. Tots dos van acabar partint-se el negoci als anys cinquanta, arran de l'intent de Ricard de fer un extracte alcohòlic, amb una màquina que els fills anomenaven "el mecano del pare", que va donar un resultat ruïnós.

Ricard Ferraté era el que ara en diuen un emprenedor. Va adquirir un periòdic, va crear el centre excursionista... Amàlia Soler, la mare de Gabriel, tenia un germà, Antoni, dibuixant gràfic, il·lustrador de les revistes reusenques, que havia fet alguna exposició, amb bones crítiques. Amàlia es va casar jove, als 22 anys. Els Ferraté-Soler eren una família important de Reus, des del punt de vista econòmic, social, cultural i polític. Gabriel Ferrater exercia de líder entre els seus amics. "Era un nen bé de poble", en paraules de Marta Pessarrodona. Van tenir un exili daurat, prop de Bordeus --en una societat que va enlluernar Gabriel. Quan torna, fa un servei militar llarg però alliberat d'algunes de les càrregues del soldat. Però després de la guerra la família perd estatus social: el pare es suïcida, deixen Reus, van a viure al carrer Benet Mateu de Barcelona, en un "pis normalet", diu Gomis. Gabriel no es torna a acostar a Reus, tot i que de lluny el considerés magnífic. Ramon Gomis va tractar la mare, Amàlia Soler, que sempre es referia al "pobre Gabriel".

La saga familiar va ser singular i poderosa fins al final. Joan Ferraté va pagar les trenta o quaranta mil pessetes que el seu germà devia a la llibreria Herder.

Aquesta conferència es pot complementar amb l'article testimonial del mateix Ramon Gomis "El Gabriel Ferrater de Reus" (títol igual que el del seu llibre), publicat per la Revista del Centre de Lectura de Reus l'any 2022.

--
Apunt revisat el 15 de març de 2024