Garolera2020

¬¬¬¬¬

Garolera, Narcís. "'Aniversari', de Gabriel Ferrater. Una mostra d'intertextualitat", dins Els Marges: Revista de Llengua i Literatura, núm. 121, primavera de 2020, pàg. 59-62

Nota breu i estimulant sobre el poema "Aniversari": Narcís Garolera destaca que l'aniversari és el dels 41 anys, naturalment, i, des del punt de vista formal, l'alternança dels versos masculins i femenins i les rimes consonants i assonants, que no segueixen un esquema evident. La nota exposa tres models o influències versemblants, que simplement enumeraré després de copiar-ne la conclusió:

És agosarat parlar de models o influències d'un autor en un altre, d'una obra literària en una altra, però sempre són útils --si més no, per als estudiosos-- les possibles fonts d'un text literari, que, sens dubte, l'enriqueixen. La literatura és plena d'influències d'escriptors anteriors o, fins i tot, coetanis. Tothom que escriu ha llegit, i en el cas de Gabriel Ferrater és encara més palmari. (pàg. 62)

Les tres fonts són:

• "Quaranta-un anys", poema xinès Po Txiu-I, traduït per Josep Carner, inclòs a Poesia, dins la secció "Lluna i llanterna (represa de temes xinesos)"
• L'inici de "Le testament", de François Villon
• Una frase del primer capítol de la tercera part de l'Ulisses, de Joyce

Exploro aquestes fonts a l'apunt sobre "Aniversari", i em pregunto si aquesta vegada, com en altres ocasions --Baudelaire a "Si puc", Eliot a "La vida furtiva", Pavese i Riba a "Cambra de la tardor", per exemple--, un poema conegut no li ha servit a Gabriel Ferrater de punt de partida per intentar anar més lluny que els seus predecessors. Crec que la conclusió de Garolera respecte a "Aniversari" s'aguanta: les fonts presents als seus versos hi són en qualitat d'homenatge, solament com a ecos indefugibles de lectura. Garolera ens confirma que Carner i Villon compten dins la poesia de Ferrater --que no és pas poc.

Narcís Garolera en una presentació
de la seva edició crítica d'El quadern gris, de Josep Pla

--