Cabré_Ortín2019

¬¬¬¬¬

Cabré, Lluís, i Ortín, Marcel. "L'interès de Gabriel Ferrater per la poesia d'Ausìàs March", dins Reduccions: Revista de poesia, número 113, octubre de 2019, pàg. 241-275

Article rellevant, que de manera sistemàtica descriu la importància d'Ausiàs March per a Gabriel Ferrater, aprofitant documents, alguns dels quals "no han estat descoberts fins fa ben poc", del llegat que custodia Jordi Cornudella:

• les anotacions amb llapis al cinquè volum de l'edició de Pere Bohigas (fons Joan Ferraté de la Universitat de Girona);
• una llibreta amb una pàgina reservada a cadascun dels poemes I-LIII, probable testimoni d'una primera lectura de March cap a final de 1955 principi de 1956: són anotacions sobre puntuació i aclariments semàntics, i discussions sobre la interpretació de Bohigas;
• 92 fulls mecanografiats, enquadernats en un sol plec, que inclouen 23 poemes de l'edició de Bohigas amb l'ortografia modernitzada i modificacions ortotipogràfiques, alguns dels quals tenen notes al marge escrites a mà que tracten de fixar l'actitud del jo poètic des d'un punt de vista psicològic o moral; 4 pàgines amb anotacions sobre el poema XCII; el mecanoscrit de 8 pàgines de l'article de divulgació "Tres poemas de Ausiàs March" (VIII, XXVIII i XCI), del qual hi ha l'edició modernitzada, la traducció al castellà dels poemes i un esbós de nota preliminar, i 6 pàgines més amb la transcripció incompleta de la poesia CII i notes, de caràcter més tècnic, menys personal, com si es destinessin a una edició;
• els 3 únics fulls conservats d'un diari escrit entre els anys 1954 i 1957, original ara recuperat (i descrit i comentat en detall a l'article) que havia estat reproduït a Cartes a l'Helena, pàg. 93-96;
• la carta al professor John Frederick Nims, del gener de 1965, havent sabut que havia traduït una poesia de March a l'anglès (Papers, cartes, paraules, pàg. 461-2);
• "S'ha conservat un plec de folis amb les poesies I-VI retallades del segon volum de l'edició de Bohigas, amb el text seguit i els aparats al peu, així com un buidatge en fitxes del lèxic de March i potser d'altres textos antics, tots dos documents sense cap anotació." (pàg. 262).

Ferrater devia haver començat a llegir amb passió March arran de l'edició crítica del seu amic Pere Bohigas: els quatre primers volums, dins la col·lecció "Els nostres clàssics", apareixen entre el 1950 i el 1955, i el cinquè i darrer, el 1959. Carner i Riba ja havien llegit profundament March, des de l'edició d'Amadeu Pagès de 1912, que es considerava definitiva (pel que fa a certes interpretacions, com ara l'ordenació biogràfica). I també el va llegir profundament Leveroni.

• Cabré i Ortín opinen que la lectura de Leveroni depèn de la de Riba, una dependència que no veig: de fet, al "Poema inacabat" Ferrater diu que amb Leveroni parlen d'Ausiàs March, i els ecos de March són intensos en la poesia de Leveroni, especialment a les "Elegies dels dies obscurs".
• D'altra banda, Ferrater comença a visitar assíduament Carles Riba el 1953, que l'any anterior havia publicat Salvatge cor.

L'edició de Bohigas va resultar un revulsiu lector, amb les notes presentades al costat de cada poesia i amb la prudència de presentar March com un escriptor i no com un poeta filòsof. Els versos 189-206 del "Poema inacabat", amb la coneguda referència a Pere Bohigas, daten del 1961, quan ja s'havien publicat els cinc volums de l'edició crítica. Ferrater va intentar comprendre March, amb atenció a la literalitat del text i a la seva sintaxi, i de fer-se'l entenedor. Cabré i Ortín consignen les relacions amb March dels poemes "Sobre la catarsi", "Tant no turmenta", "Estiu" (poema descartat, que es conservava al Fons Valentí de la Biblioteca de Catalunya) i "Il gran rifiuto" (poema descartat, que Jordi Cornudella ha recuperat de l'arxiu de la censura franquista a la seva edició crítica de Les dones i els dies), i també altres referències, entre les quals hi ha aquesta (pàg. 261):

I en un targetó que devia fer imprimir a l'estiu de 1964, amb motiu del seu casament, els dibuixos que havien fet Jill Jarrell i ell d'un mateix motiu natural es presentaven acarats i acompanyats, respectivament, de versos escrits a mà per cadascun, de Chaucer i de March (XIII, 1-2: "Colguen les gents ab alegria festes, / Loant a déu, entremesclant deports...").

Se sap que l'editor Josep Maria Cruzet va encarregar a Ferrater una antologia de March per a la col·lecció "Biblioteca Selecta", que va acabar fent Joan Fuster el 1959, i també que Ferrater havia pensat de doctorar-se, sota la direcció d'Antoni Comas, amb una tesi sobre la llengua d'Ausiàs March: "Serà una tesi perfectament clàssica, basada, és clar, damunt d'un vocabulari i d'una concordança exhaustiva", va dir-li en una carta del 1968 a Joan Triadú. -- La lectura d'aquest article, d'acord amb la nota 29 de Cabré i Ortín, s'ha de complementar amb la conferència de Xavier Dilla "Ausiàs March, llegit i entès pels germans Ferraté(r)", dins del curs d'estiu El llegat de Ferraté(r): poesia i crítica, a la Universitat de Girona (juliol de 2018), excel·lent, concentrada en Joan Ferraté, si bé entre els minuts 56 i 62 s'ocupa de Gabriel Ferrater.

Cabré i Ortín formulen finalment la pregunta essencial: "Què reconeixia en Ausiàs March el Gabriel Ferrater poeta? I per què li semblava important?" (pàg. 264). Per dir-ho en poques paraules, li representava una aliança amb els avis contra els pares, com Gil de Biedma va exposar en una cèlebre conferència, o com Ferrater havia exposat al text que tancava Da nuces pueris a manera de poètica. La lectura atenta dels medievals els va proporcionar una dicció nova, més propera a les coses i més col·loquial, i un camí per superar l'estètica simbolista i romàntica. Cabré i Ortín reforcen i amplifiquen aquesta idea amb molts arguments, travats, i rematen el seu article amb la reproducció en apèndix de l'article inacabat, però important, "Tres poemas de Ausiàs March" (pàg. 274-5), i amb la referència a un text atribuïble a Ferrater sobre March en un llibre d'història de la literatura, que copio sencer en un altre apunt.

--