Vázquez1972

¬¬¬¬¬

Vázquez Montalbán, Manuel. "En la muerte de Gabriel Ferrater" (PDF: 1 pàg.). Triunfo, any XXVII, núm. 502, 13 de maig de 1972.

Penetrant article, una sola pàgina, de Manuel Vázquez Montalbán, publicat al maig de 1972, concentrat en el Ferrater poeta. Hi destaca l'anticonvencionalisme de Da nuces pueris respecte a la poesia catalana llavors institucionalitzada i respecte a la poesia catalana social, més vigent com a aspiració que com a realització. Ferrater, que es declarava partidari de la superficialitat, va haver d'esperar 10 anys, fins al 1968, amb la publicació de Les dones i els dies, perquè sorgís el clamor minoritari que el va saludar com l'únic gran poeta posterior a la generació d'Espriu, Vinyoli i Rosselló-Pòrcel.

La seva temàtica no s'assemblava gens a la temàtica dominant a la poesia catalana d'aleshores. "Los temas de Ferrater se referían a la propia experiencia, de la que extraía una conclusión moral, a veces descrita con un lenguaje sólo apto para dos. El lector extraño a esa relación hermética debe contentarse con otros niveles de significación, incluida la valoración contemplativa del hermetismo.". Vázquez el connecta amb el Carner d'El veire encantat.

Ferrater era un extraordinari lector: "demostró que la única función de la crítica era enseñar a leer". I era escèptic respecte al paper del poeta i la poesia a la societat actual. Vivia en la indigència d'un jove estudiant, guanyant-se la vida amb alguna traducció, amb classes mal remunerades: "vivía en esa vacuola de indiferencia que las sociedades más mediocres y pequeñas saben destilar para aislar y defenderse de lo que no entienden.". Vázquez Montalbán, per acabar, reconeix a Ferrater el paper renovador en la literatura catalana que representa Gil de Biedma en la castellana.

--