Olle2009

¬¬¬¬¬

Ollé, Manuel. "Pinzells d'orient: malentesos, fantasmes i records". Visat: Revista Digital de Literatura i Traducció, any 2009.

Article presentat el 30 de setembre de 2009 a Casa Àsia, Barcelona, en l'acte del Dia del Traductor. Ollé l'introdueix i el conclou amb algunes reflexions sobre els traductors que procuren acostar-nos sense escarafalls sinològics la literatura xinesa. Hi destaca, entre altres, l'esforç de Joan Ferraté en el seu memorable Cinquanta poemes de Du Fu.

El nucli de l'article ressegueix "Signe", "un poema que reposa del tot en la imatge d'un hanzi o caràcter xinès o japonès (kanji). Dos cossos entrellaçats que fan l'amor dibuixen plegats els traços que dibuixa el pinzell del caràcter xinès o japonès: un 'ideograma de l'instant'. La base material o corporal del signe (el significant), la fan aquestes cames i mans i peus que dibuixen el signe.". Ollé inclou en el seu comentari les dues parts que componen el poema: "En la segona meitat del poema, la reflexió al voltant de la dimensió moral, verbal, de l'acte sexual, la genera la interrogació sobre l'enigmàtic significat d'aquest signe, d'aquest 'ideograma de l'instant' confegit pels dos cossos sumats".

Els dos amants, ens diu Ollé, interpreten el signe de forma diferent, d'acord amb la seva experiència passada, com si hi hagués, simultàniament a la màxima fusió corporal, una incomunicació radical, vençuda per la comprensió lúcida de la memòria de l'altre: "un cop constatat que cadascú hi posa una diferent càrrega moral i una diferent aportació de memòries i fantasmes particulars, el poema aconsella riure de poder viure el malentès, com a gest moral d'acceptació de la fractura essencial que hi ha en la interpretació de qualsevol signe, fins i tot entre els cossos més estretament lligats.". Ollé hi veu darrere el Wittgenstein del llenguatge privat i del dolor i del color incomunicable.

--