dijous, 31 de març del 2011

Ballart1997B

¬¬¬¬¬

Ballart, Pere. "Ferrater i la 'concreció imaginativa': un lloc comú del crític i el poeta", pàg. 145-157 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Intel·ligent ponència de Ballart que posa en relleu la coincidència entre els judicis crítics de Ferrater i la seva creació. Com que investigar el conjunt de premisses de Ferrater sobre el que són i han de ser l'art i la literatura en contrast amb els seus poemes excedia les possibilitats de la ponència, Ballart es va concentrar en una de les idees de Ferrater: la concreció imaginativa.

Ja als primers textos sobre pintura i literatura Ferrater havia caracteritzat els processos de la lectura i la interpretació com una veritable re-creació de l'obra --el principi crític de Riba, que Ballart no esmenta. L'art es fonamenta en la intuïció, en un acte de concreció imaginativa, escriu Ferrater el 1954, adduint Croce. El tema específic preval, en l'art, sobre el tema general. La qualitat de l'art deriva de la vitalitat individual i momentània del seu tema específic.

La forma del poema és l'únic que té valor --una posició que emparenta Ferrater amb Croce, els new critics i Eliot. Amb aquest replantejament, la seva crítica refusa per fàcils les interpretacions ideològiques, reductores de la significació de les obres, i demana una escrupolosa atenció als detalls formals de tota obra artística

És especialment il·luminador l'examen minuciós de Ballart de les opinions de Ferrater sobre els escrits dels altres. Així, la idea de la concreció imaginativa, expressada de diferents formes, apareix sovint a Escritores en tres lenguas, per destacar un llibre en el qual arriba a fer-se qualitat prevalent, sobretot en dos articles memorables --hi coincideixo--, que són el de Marcel Proust i el de Manuel Machado. Al llarg de la ponència, Ballart anirà repassant les aparicions de la concreció imaginativa en textos crítics, cartes, entrevistes i poemes.

Ferrater va lloar, de Compañeros de viaje, de Jaime Gil de Biedma, que els pooemes particularitzaven molt els detalls locals de la seva situació (pàg. 150). Els poemes de Les dones i els dies destaquen així mateix pel gust pels detalls, per la sensualitat --en oposició a la ideologia. "La seva poesia és un exemple paradigmàtic (en el cas del seu primer llibre, Da nuces pueris, fins i tot d'una acusada ortodòxia) del que Goethe va definir com a poesia de circumstàncies" (pàg. 154) --que era la pròpiament artística i no pas la poesia que parla de generalitats, com el mateix Ferrater va insinuar a "Els aristòcrates".

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites