Valverde1982

¬¬¬¬¬

Valverde, José María. "Ferrater: l'experiència de traduir-lo" (article traduït per L. Soldevila). Faig, 16 (març de 1982), pàg. 18-19

Fou tan important per a mi Gabriel Ferrater que, per a escriure un article sobre ell, prefereixo limitar-me a algun aspecte marginal i poc personal: la meva experiència d'haver traduït una part dels poemes aplegats en el volum bilingüe Mujeres y días.

Breu, bonic, elogiós article, agut i dens, escrit al cap de 10 anys de la mort de Gabriel Ferrater en record d'una amistat intensa. Valverde hi explica la seva experiència de traductor en Las mujeres y los días; li van tocar els poemes més hermètics, diu, en la distribució de feina que van fer amb Pere Gimferrer i José Agustín Goytisolo. Esmenta el poema que Ferrater li va dedicar, "Per José María Valverde", amb l'observació que el tema és a la data, data que sols Valverde podia interpretar, com a exemple del caràcter hermètic d'alguns poemes del seu amic.

El decasíl·lab predominant a Les dones i els dies prové del ritme d'Ausiàs March i, sobretot, del vers blanc de Shakespeare, de qui Valverde afirma que Ferrater es va tornar el més gran coneixedor a tot l'Estat --s'intueix que en poc temps, després d'haver-ne parlat amb Valverde. Així va obtenir una forma poètica que tenia la flexibilitat conversacional de la prosa. Encomiàsticament, i per la seva afinitat amb Robert Graves, Valverde va afirmar que Ferrater era un poeta anglès que escrivia en català.

Clou l'article considerant exemplar l'art de Ferrater: "l'art de ser un poeta menor, deliberadament ajustat a unes fronteres en l'expressió, que realçaven d'aquesta manera la vàlua del que es contenia en el seu territori" (pàg. 19).

• Aquest article s'ha de completar ara amb les notes i cartes del llibre Fons José María Valverde (1942-1996): Fragments d'una biografia intel·lectual, a cura de Jordi Amat.

***

L'observació de Valverde apareix, més desenvolupada, més abstracta, al seu assaig La literatura: Qué era y qué es (Barcelona: Montsesinos, 1982; el cito per la segona edició, del novembre de 1983, text de 119 pàg.). Hi trobo moltes coincidències amb els articles de Ferrater; una referència que potser explica detalls d'un poema de Les dones i els dies, "Primavera", i també la citació compartida d'un vers de Matthew Arnold sobre Shakespeare. Copio de la pàgina 66, gairebé al començament del capítol "La literatura como tradición", un paràgraf sencer:

Otras veces, en cambio, falta un precedente, un registro, dentro de las posibilidades literarias de una lengua, y el escritor que lo conquista para su literatura, generalmente, trasplantándolo desde otra literatura, es como un héroe que cambia el estado de cosas, aunque la posteridad --o los que le leen desde otra lengua-- no le encuentren tanto mérito, al dar por consabida esa posibilidad, no siendo así capaces de imaginar el choque que representó tal novedad. Pensemos, si lo conseguimos, en lo que introdujo Walt Whitman en la poesía de lengua inglesa, aún apenas aprovechado: o, viniendo al caso del catalán, para dar un ejemplo actual, comprendamos que la incorporación, lograda por Gabriel Ferrater, de la tradición coloquial de la poesía inglesa, coexistente en él con un peculiar hermetismo, ha podido representar un logro decisivo, acaso por encima del valor intrínseco de cada uno de sus poemas, sobre todo, a efectos de aprovechamiento por parte de los sucesivos poetas catalanes. Los más difícil para el lector normal es darse cuenta de que la "tradición" es el conjunto de facilidades y dificultades que presenta el modo establecido de uso de una lengua a quien la escribe con pretensiones literarias, y eso, especialmente en la relación que, por la historia cultural y social, existe entre "lengua escrita" (por los escritores) y "lengua hablada" (por todos).

--

Apunt revisat el 27 de setembre de 2022