[116] Midsommarnatt

¬¬¬¬

Tercer dels quatre poemes inclosos en el "Suplement" de l'edició que Jordi Cornudella publica l'any 2010 de Les dones i els dies. Poema dedicat a Marta Pessarrodona, que hi va respondre amb un poema també.

Va aparèixer al full venal La mosca, amb dipòsit legal del 1968, amb una nota de Gabriel Ferrater que Cornudella reprodueix en la seva "Nota al suplement":

"Midsommarnatt correspon evidentment a Midsummer Night, i Ljusa blaa natt vol dir "clara nit blava". La frase surt de Doktor Glas de Hjalmar Söderberg. Traduint aquest llibre, es va donar la coincidència que el dia mateix de Sant Joan em va tocar el passatge que descriu una nit de Sant Joan. Em fa l'efecte que la nit antiga de Tyko Gabriel Glas se'm va confondre una mica amb la meva nit precedent, i que d'aquesta confusió en va sortir aquest poema. No sé si em pot servir de consol de pensar que no és pas el primer poema del món que resulta d'un cert estat de confusió mental --i que tal com van les coses no serà segurament el darrer." (pàg. 213).

Com que s'ha incorporat fa poc a Les dones i els dies, és un poema que havia llegit poques vegades. És un poema senzill, consultats al diccionari el significat de manent i gleva (el joc del vintè vers amb serf de la gleva és obvi i conegut, és clar, fins i tot ignorant el significat precís de gleva). Disposem d'un record personal, impagable, en el text que hi va dedicar Marta Pessarrodona, "Midsommarnatt: notes memorialistes a un poema de Gabriel Ferrater" (PDF: 6 pàg.), publicat a Revista d'Igualada, núm. 35, setembre de 2010. Ens explica la majúscula de Murtra, al·lusió a Marta --en contrast amb la murtra, planta consagrada a Afrodita, símbol tradicional de l'amor. Marta Pessarrodona va decidir escriure l'article precisament arran de l'edició de Cornudella de l'any 2010, quan va rellegir el poema.

L'ha comentat Marc Audí, dins la iniciativa Apadrina un poema, de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, que va publicar més d'un centenar de comentaris dels poemes de Les dones i els dies l'any del centenari del naixement del poeta. El comentari d'Audí va aparèixer a l'agost de l'any 2022. Posa en relació els quatre poemes del suplement de Les dones i els dies: veu les semblances i connexions especialment entre "Midsommarnatt", "Any" i "Prop dels dinou". El comentari conté observacions de detall estimulants.

Hi ha un apunt sobre el poema al bloc Xavier Serrahima: El racó de la paraula. En dona el text, al costat del poema de rèplica de Marta Pessarrodona:

NIT TRISTA DE SANT JOAN

No vam saltar ni l’última foguera.

Nit sense sorolls ni xiuxiueig de brases.

Nit de somnífer, letífera remor.

(¿ Quant de temps ha calgut

per saber cobejar el corb

—aquest literari animalot de color

d’ala de mosca?)

Nit per no viure-la:

dolor adéu, adéu amor.

Ho havíem cremat ja tot.

***

Torno a llegir novament "Midsommarnatt" amb atenció. Com apunten Audí i Serrahima, els dos temes centrals de Les dones i els dies conformen el poema, amb el contrast entre dues dones i amb la forta oposició entre la nit breu de Sant Joan i el pas dels anys... 

Hi ha simetria i oposició entre la "Murtra del símbol" i la "Murtra que viu", vv. 7-8, que s'estén als versos 9-10 i 11-12, també amb construccions sintàctiques simètriques, amb l'oposició "de fa tant de temps" i "des de tan poc" i la distinció significativa de "Manent" i "Lleial". L'una queda caracteritzada per les fulles perennes i mortes de la corona de murtra; té uns valors de permanència, planteja uns lligams opressius, quasi feudals; és una dona que em costa de singularitzar perquè sembla més aviat una idealització, una idealització dolorosa. L'altra, que invoca amb un vocatiu i un imperatiu, vv. 13-16, no és justament símbol de res. La repetició de "l'altra" als versos 11 i 17, designant primer la Marta que viu i després la dona idealitzada que és la murtra del símbol, que a la vegada era "l'una" al vers 9!, suggereix l'estat de confusió de la veu que parla (una confusió que Gabriel Ferrater esmenta a la nota que acompanyava el poema al full venal La mosca). La dona simbolitzada en murtra és descrita als vv. 17-29. Des dels versos 7-8 fins al vers 29 les dues dones apareixen de manera alterna.

Hi ha als tres versos finals una rebel·lió contra els ritus anuals de sotmetiment, que esclata en la forma imperativa "Que cremin" (v. 30), tots aquests mobles vells, i corcats, correlat d'una vida plena d'obligacions i obediència. Segueix, vv. 30-32, una apel·lació al moment present, a aquesta clara nit blava de Sant Joan --tan propera a les nits blanques de les terres hiperbòries--, que és a la vegada la nit d'enguany en oposició a la vida dels anys anteriors, i que és també un eco de la dona d'enguany (v. 13), perquè la seva relació, com la nit, sigui la més perenne. Com sempre, el treball formal de Gabriel Ferrater és rigorós: els tres darrers versos del poema, referits a la Marta, es corresponen amb els sis primers, que evoquen la dona idealitzada del passat.

La llarga anotació del 23 de juny del diari del doctor Tyco Gabriel Glas, en la traducció de Gabriel Ferrater, comença així (Barcelona: Seix Barral, 1968, pàg. 26):

Noche de San Juan. Clara noche azul. Te conozco desde que era niño y de cuando era joven, tú, la más ligera, la más embriagadora, la más aireada de todas las noches del año. ¿Por qué eres ahora tan pesada y angustiosa?

L'anotació segueix amb el record d'una altra nit de Sant Joan, deu anys abans, en què Glas va conèixer una noia i es van besar, un amor incipient amb una promesa de permanència i de lleialtat, que es va truncar per accident, perquè al cap d'uns dies, sense haver-se tornat a veure, la noia es va ofegar banyant-se, amb una altra noia. Acaba amb aquestes paraules (pàg. 32):

Noche de San Juan, clara noche azul, tú que fuiste tan ligera y aireada y ebria, ¿por qué pesas ahora com una angustia en mi pecho?

El context de la novel·la El doctor Glas es trasllada al poema i l'il·lumina per contrast. També el narrador ha idealitzat alguna dona en el passat. Però no es conforma a evocar-la. Marc Audí recalca que l'únic temps verbal passat es troba al primer vers, i es refereix al narrador. Jo imagino el seu salt (v. 1) en un temps passat, no enguany. És un record que li torna de sobte mirant de traduir el "Ljusa blaa natt" (v. 6), és el record d'una altra nit de Sant Joan --en aquest sentit, el salt de la foguera no seria el de la nit d'enguany, com interpreta Marta Pessarrodona en la seva rèplica. És justament la mateixa clara nit blava que l'aferra a la dona d'enguany, que l'empeny a deixar-se arrossegar per la força del cicle anual de la vida. 

***

Gabriel Ferrater va prologar el primer llibre de Marta Pessarrodona, Setembre 30, amb un text, que és una reflexió sobre el realisme, del juny de 1968 (el llibre es va publicar l'any següent). Es pot trobar també a Sobre literatura, pàg. 139-143, i a Papers sobre literatura, pàg. 312-5.

***

L'ha llegit la mateixa Marta Pessarrodona: l'enregistrament d'Izaskun Arretxe comença pel quart vers, però el document és únic. Hi ha un altre enregistrament de Pessarrodona, de poca qualitat però del poema sencer, fet en un acte a Montcada al maig de 2022. També l'ha llegit Jordi Cornudella, en un acte d'homenatge a Gabriel Ferrater a Sant Cugat, davant la casa on va viure Ferrater. Segurament és l'únic poema escrit a Sant Cugat.

     Fotografia de Marta Pessarrodona que il·lustrava el seu article sobre el poema

--
Apunt revisat el 7 de març de 2026