Vaig encetar aquest bloc el 22 de maig de 2009, aprofitant un divendres que tenia festa a la feina i dedicant-hi el dia sencer, de quarts de vuit del matí fins a la nit. N'havia decidit l'estructura unes setmanes abans, amb la idea bàsica d'assignar un apunt a cada poema i a cada llibre de Ferrater, com vaig deixar explicat a l'apunt de presentació. Partia de l'avantatge d'haver practicat uns quants mesos amb un bloc dedicat a usabilitat.
Ha passat un any. És un bon moment per enumerar el que m'ha donat Un fres de móres negres:
- llegir més a fons Gabriel Ferrater
- llegir de cap i de nou Jaime Gil de Biedma i preguntar-me com he pogut trigar tants anys a fer-ho
- començar a posar ordre als meus apunts i notes
- fer-me venir ganes de resseguir tota la bibliografia publicada i la que va sortint
- sistematitzar les meves troballes, sobretot les bibliogràfiques, mitjançant un compte de delicious
- descobrir el documental Metrònom Ferrater, i poder saludar el seu director Enric Juste, i els ajudants de direcció Enric Virgili i Carles Àlvarez
- visitar el Mas Picarany, aprofitant un recital de poemes organitzat per l'Ajuntament d'Almoster
- intercanviar missatges i documents amb Joan Manuel Pérez Pinya, un amic generós que encara no he pogut conèixer en persona, i que ha acabat obsequiant-me amb un exemplar de la primera edició de Les dones i els dies
- estar al dia amb Twitter, i rebre-hi estimulants missatges directes de Quim Roig (@emgiro), Laura Santacruz (@lalectora), Sani Girona (@sgirona), la Fundació Josep Pla (@fjoseppla), Jordi Díaz (@hibakusha), Nuria Pons (@nuriapons), Eva Asensio (@evaac), a part de descobrir-hi amics, coneguts i saludats
- rebre unes notes de Quim Roig, en què va tenir el detall de copiar-me les referències a Ferrater en les Memòries inútils de Felip Cid
- tenir el goig d'assistir a una magnífica conferència de Marta Pessarrodona, amb el títol "Gabriel Ferrater, un exiliat intel·lectual"
- explorar les possibilitats d'un bloc i els seus ginys, i de Twitter i la pràctica de les xarxes socials
- reflexionar i obligar-me a escriure sobre el paradigma 2.0 i la literatura, i contrastar l'observació sobre "S-Bahn" amb la mateixa Núria Perpinyà
- tenir un estímul intel·lectual fora de la feina en un moment que el meu lloc de treball passa per una temporada poc creativa
- descobrir blocs i comptes de Twitter que em val la pena seguir
- conèixer millor internet, i confiar més en la humanitat ;-)
- alguna observació interessant sobre Ferrater, si més no per a algun lector, d'acord amb el que tinc dret a inferir d'uns quants comentaris que heu deixat al bloc mateix o que m'heu enviat al correu
- un índex de noms dels llibres de Ferrater, en elaboració, que conté ara com ara 1.731 entrades
- les dades d'ús del bloc, al cap d'un any, són les següents: 2.533 visites, 8.372 pàgines vistes, 3 pàgines de mitjana per visita i 4 minuts i mig
- les dades de Twitter: 238 tuits, 149 seguidors, seguiment de 354 persones, aparició a 9 llistes, 16 retuits rebuts
- hi ha 267 enllaços sobre Ferrater al meu delicious, algun de poc conegut
- he escrit 31 apunts més, sobretot referents a bibliografia, i n'he actualitzat uns quants, dels 153 publicats al maig de l'any passat
- he inclòs 15 poemes de Ferrater, comptant-hi algunes traduccions, exclosos --amb bon criteris, és clar-- de l'edició que Jordi Cornudella ha publicat de Les dones i els dies
A mi, el balanç em resulta satisfactori. Confio de tenir empenta per continuar sumant-hi actius que facin que Un fres de móres negres també tingui al·licients per als lectors de Ferrater.
Vaig escriure aquest apunt el 22 de maig, tot i que n'havia pres unes primeres notes quinze dies abans. La data de publicació és, doncs, el 22 i no pas el 5, data de creació de l'apunt.
Apunt revisat el 19 de juny de 2010 (tot mantenint-hi les dades numèriques del 22 de maig.
Hi he afegit una continuació al cap d'un any, en el segon aniversari del bloc.
Hi he afegit una continuació al cap d'un any, en el segon aniversari del bloc.
2 comentaris:
Moltes gràcies. La cultura és un procés de donar i rebre. Ara, em sembla que el teu fres em —ens— dóna més que no li dono...
No sé què dir-te, Quim, sobretot en el teu cas. Crec que el procés és recíproc.
Publica un comentari a l'entrada