Ballart1997

¬¬¬¬¬

Ballart, Pere. "Sobre les dues maneres de la poesia ferrateriana". Revista del Centre de Lectura de Reus, març de 1997, pàg 4-6.

Ballart destaca la unitat i la coherència dels poemes ferraterians, escrits en pocs anys i a una edat madura, i també la congruència de les seves apreciacions crítiques amb l'obra poètica: "El poema ferraterià és sempre, en efecte, la precisa representació d'una experiència individual que figura que el jo poètic ha protagonitzat o ha presenciat en qualitat d'observador, representació que incorpora de manera més o menys implícita, en forma de comentari ocasional o com a epifonema independent, una anàlisi de les implicacions morals de la circumstància evocada." (pàg. 5).

El que Ferrater fa sovint, sobretot a Da nuces pueris, és actualitzar la part inefable de la seva experiència amb el recurs a referents tangibles; crea un corrent analògic entre anècdota i categoria i, així, assoleix l'expressió artística --aquesta seria la primera manera. La segona manera es caracteritzaria per la complicació de l'anècdota, més el·líptica i sense narració, i la compressió estilística --no acabo de veure que sigui una manera diferent, sinó més aviat un ús de determinats recursos amb més intensitat.

--