Conferència de Josep Maria Castellet sobre Gabriel Ferrater, el 6 de desembre de 1977, a la Fundació Juan March (àudio de 70 minuts)
La conferència era la tercera d'un cicle de conferències sobre tres poetes catalans, pronunciada en castellà (suposo que a la Fundació Juan March, a Madrid). L'havien precedida una conferència sobre Riba i una sobre Espriu. Castellet és correcte i entenedor, amb contínues paràfrasis de poemes i fragments de poemes de Ferrater i, sobretot, de l'epíleg de Da nuces pueris, que esprem amb força. Els poemes són "Els aristòcrates", "Poema inacabat", "In memoriam", "Cambra de la tardor", "Oci". Parla de Ferrater com d'un amic i mestre, un home anticonvencional, independent. Evoca cap a la segona part de la conferència també l'amistat amb Gil de Biedma, i la influència de Ferrater.
Interpreta "In memoriam" com un gran relat moral, una desmitificació de la guerra civil, en què molt deliberadament preval la història personal, separada del temps històric --en oberta oposició a Espriu i als poetes més joves que prenien la guerra civil com a objecte dels seus textos. També veu molt bé que Ferrater és el primer i únic a trencar poèticament amb Riba, amb una certa violència, amb un gran esforç per connectar la literatura catalana amb la tradició literària europea --esmenta Auden i Brecht. Joan Brossa era massa desconegut a l'època que Ferrater va publicar els seus llibres. Castellet considera que Menja't una cama és un llibre de poesia eròtica, amb un gran control de la sentimentalitat, lluny del romanticisme.
--
3 comentaris:
... Ferrater es va desvincular de les expressions poètiques d'Espriu, Riba, Pere Quart, Brossa, amb una mirada a la realitat pròpia, sense deixar-se temptar per l'inefable -com deia ell-, amb una veu única... Va ser curiosa la polèmica Joan Ferraté- Joan Fuster sobre Espriu, i com ell va reaccionar amb qualificatius negatius contra Ferraté que van incloure inclús al seu germà...
Ariadna, el que apuntes de la prevenció de Gabriel Ferrater respecte a l'inefable em sembla encertat; és un dels seus trets distintius. La polèmica entre Joan Fuster i Joan Ferraté és un dels intercanvis literaris més aguts que recordo. El tens a l'imprescindible llibre de Joan Ferraté 'Papers sobre Carles Riba' (Barcelona: Quaderns Crema, 1993): cinc textos encapçalats pel titolet 'Apèndix polèmic' (pàg. 227-257).
... Moltes gràcies, en prenc bona nota...
Publica un comentari a l'entrada