dilluns, 24 de maig del 2010

Pessarrodona2010A

¬¬¬¬¬

Pessarrodona, Marta. França 1939: La cultura catalana a l'exili. Barcelona: Ara Llibres, 2010, 365 pàg.

Minuciós estudi, que es beneficia d'anteriors esforços de recerca de Marta Pessarrodona i que li ha exigit quatre anys de treball intens. Un llibre imprescindible i inspirador. Com a colofó (pàg. 252-254, just abans dels apèndixs), detalla com va arruïnar Ricard Ferraté la Llei de responsabilitats polítiques de març de 1939, que li van aplicar en tornar de l'exili, a començament del 1942. En recupera l'expedient, i el transcriu. Li van embargar els comptes: "La història, segons l'arxiu esmentat, es va acabar el 1944, quan se li aixeca l'embargament, el 17 d'agost, amb l'excepció de la finca Mas del Víctor, que és penyora per la quantitat que encara deu: 15.000 pessetes!" (pàg. 254).

Pessarrodona va completar aquest llibre amb un altre estudi documentadíssim, L'exili violeta: Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939 (Barcelona: Meteora, 2010, 278 pàg.



--
Apunt revisat el 16 de febrer de 2024

dimecres, 5 de maig del 2010

Jaume2010

¬¬¬¬¬

Jaume, Andreu. "Narciso en Calibán: Jaime Gil de Biedma en sus cartas", pàg. 9-38, dins Gil de Biedma, Jaime. El argumento de la obra: Correspondencia (1951-1989). Jaume, Andreu, ed. Barcelona: Lumen, 2010, 495 pàg.

Andreu Jaume enceta amb una remarcable introducció la seva intel·ligent i pulcra edició de l'epistolari de Jaime Gil de Biedma. La correspondència amb Gabriel Ferrater ja s'havia editat a Papers, cartes, paraules. Consigno, doncs, en aquest apunt només les observacions que m'interessen en relació amb Ferrater. Jaume creu que, als autors d'aquella generació, els uneix sobretot la lenta destrucció a què els va sotmetre el franquisme, com s'aprecia a moltes de les cartes de Gil (pàg. 27).

"No es casual que Gil de Biedma, como algunos de sus compañeros --Carlos Barral y Gabriel Ferrater, sobre todo, pero también José Ángel Valente--, fuera un excelente prosista, puesto que la ruptura que supuso su poesía con respecto a la tradición de sus mayores es el resultado de un diagnóstico muy severo de las inercias literarias en las que se habían formado y entre las que se contaba un uso irresponsable, retórico, fatuo y rimbombante del lenguaje común, enrarecido por un abuso del lirismo, el subjetivismo y una concepción castiza de la prosa poética." (pàg. 12). "Lo que a él le había costado tanto trabajo --depurar el lenguaje, encontrar un tono más íntimo y conversacional, un tono de habla memorable, en definitiva-- fue acogido con un entusiasmo un tanto irresponsable que al final ha terminado por banalizar sus logros y de paso su propia figura. No es extraño ni aislado el fenómeno." (pàg. 26).

Jaume destaca que la gestació de la màscara verbal que s'anava preparant Gil de Biedma va trobar confirmació en la lectura de Robert Langbaum, el seu famós The Poetry of Experience, que també el va portar a recular més enllà de Baudelaire i considerar que la veritable revolució poètica s'havia produït amb els romàntics anglesos i europeus (pàg. 15-16). La seva reivindicació d'Espronceda sorgeix de l'entusiasme per Byron, sobretot del Don Juan, que s'havia reservat de traduir en jubilar-se (pàg. 18) --el poema que li va servir de model a Ferrater per al "Poema inacabat". Poc abans de morir, de fet, Jaime Gil va preparar una selecció de la correspondència veneciana de Lord Byron, que havia pensat de traduir, prologar i anotar també durant la jubilació --la selecció es va publicar "espléndidamente traducida y prologada" per Eduardo Mendoza amb el títol Débil es la carne (Barcelona: Tusquets, 1999) (pàg. 10).

--

Què m'ha donat aquest bloc i què us ha donat?

¬¬¬¬¬

Vaig encetar aquest bloc el 22 de maig de 2009, aprofitant un divendres que tenia festa a la feina i dedicant-hi el dia sencer, de quarts de vuit del matí fins a la nit. N'havia decidit l'estructura unes setmanes abans, amb la idea bàsica d'assignar un apunt a cada poema i a cada llibre de Ferrater, com vaig deixar explicat a l'apunt de presentació. Partia de l'avantatge d'haver practicat uns quants mesos amb un bloc dedicat a usabilitat.

Ha passat un any. És un bon moment per enumerar el que m'ha donat Un fres de móres negres:
  • llegir més a fons Gabriel Ferrater
  • llegir de cap i de nou Jaime Gil de Biedma i preguntar-me com he pogut trigar tants anys a fer-ho
  • començar a posar ordre als meus apunts i notes
  • fer-me venir ganes de resseguir tota la bibliografia publicada i la que va sortint
  • sistematitzar les meves troballes, sobretot les bibliogràfiques, mitjançant un compte de delicious
  • descobrir el documental Metrònom Ferrater, i poder saludar el seu director Enric Juste, i els ajudants de direcció Enric Virgili i Carles Àlvarez
  • visitar el Mas Picarany, aprofitant un recital de poemes organitzat per l'Ajuntament d'Almoster
  • intercanviar missatges i documents amb Joan Manuel Pérez Pinya, un amic generós que encara no he pogut conèixer en persona, i que ha acabat obsequiant-me amb un exemplar de la primera edició de Les dones i els dies
  • estar al dia amb Twitter, i rebre-hi estimulants missatges directes de Quim Roig (@emgiro), Laura Santacruz (@lalectora), Sani Girona (@sgirona), la Fundació Josep Pla (@fjoseppla), Jordi Díaz (@hibakusha), Nuria Pons (@nuriapons), Eva Asensio (@evaac), a part de descobrir-hi amics, coneguts i saludats
  • rebre unes notes de Quim Roig, en què va tenir el detall de copiar-me les referències a Ferrater en les Memòries inútils de Felip Cid
  • tenir el goig d'assistir a una magnífica conferència de Marta Pessarrodona, amb el títol "Gabriel Ferrater, un exiliat intel·lectual"
  • explorar les possibilitats d'un bloc i els seus ginys, i de Twitter i la pràctica de les xarxes socials
  • reflexionar i obligar-me a escriure sobre el paradigma 2.0 i la literatura, i contrastar l'observació sobre "S-Bahn" amb la mateixa Núria Perpinyà
  • tenir un estímul intel·lectual fora de la feina en un moment que el meu lloc de treball passa per una temporada poc creativa
  • descobrir blocs i comptes de Twitter que em val la pena seguir
  • conèixer millor internet, i confiar més en la humanitat ;-)
Què us he donat? Fa de mal dir:
  • alguna observació interessant sobre Ferrater, si més no per a algun lector, d'acord amb el que tinc dret a inferir d'uns quants comentaris que heu deixat al bloc mateix o que m'heu enviat al correu
  • un índex de noms dels llibres de Ferrater, en elaboració, que conté ara com ara 1.731 entrades
  • les dades d'ús del bloc, al cap d'un any, són les següents: 2.533 visites, 8.372 pàgines vistes, 3 pàgines de mitjana per visita i 4 minuts i mig
  • les dades de Twitter: 238 tuits, 149 seguidors, seguiment de 354 persones, aparició a 9 llistes, 16 retuits rebuts
  • hi ha 267 enllaços sobre Ferrater al meu delicious, algun de poc conegut
  • he escrit 31 apunts més, sobretot referents a bibliografia, i n'he actualitzat uns quants, dels 153 publicats al maig de l'any passat
  • he inclòs 15 poemes de Ferrater, comptant-hi algunes traduccions, exclosos --amb bon criteris, és clar-- de l'edició que Jordi Cornudella ha publicat de Les dones i els dies
A mi, el balanç em resulta satisfactori. Confio de tenir empenta per continuar sumant-hi actius que facin que Un fres de móres negres també tingui al·licients per als lectors de Ferrater.

Vaig escriure aquest apunt el 22 de maig, tot i que n'havia pres unes primeres notes quinze dies abans. La data de publicació és, doncs, el 22 i no pas el 5, data de creació de l'apunt.

Apunt revisat el 19 de juny de 2010 (tot mantenint-hi les dades numèriques del 22 de maig.


Hi he afegit una continuació al cap d'un any, en el segon aniversari del bloc.

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites