diumenge, 28 de març del 2010

Mascaró1984

¬¬¬¬¬

Mascaró, Joan. "Gabriel Ferrater i la tradició lingüística catalana". Els Marges 31, 1984, pàg. 21-28.

Joan Mascaró va publicar potser la millor contribució sobre l'activitat lingüística de Gabriel Ferrater el 1984, al cap de tres anys de la publicació de Sobre el llenguatge, poc abans de publicar ell el seu notable manual Morfologia. Té la virtut de situar críticament Ferrater en la nostra tradició lingüística, i la gràcia de llançar alguns dards contra els diletants, els bustificadors de torn i els generativistes gratuïts. Tornat a llegir ara, fa l'efecte de ser un article força programàtic per a Mascaró, per les seves afirmacions sobre la història i el desenvolupament de la lingüística catalana, aprofitant l'ocasió de revisar l'exemple moral de Ferrater. Conté sols una al·lusió indirecta --cal suposar que per elegància-- a Antoni Maria Badia i Margarit, l'impulsor de l'interès de Gabriel Ferrater per la lingüística.

"Malauradament no podem parlar d'una obra lingüística de Ferrater; difícilment es pot fer lingüística a Serra d'Or o a la Gran enciclopèdia catalana. I, tanmateix, podem parlar del Ferrater lingüista, és a dir, del lingüista que podia haver estat. Els escrits que ha deixat no solament són modèlics dins el seu gènere (la divulgació i l'assaig) per l'estil i el contingut, sinó que de seguida fan veure de manera inqüestionable, sobretot al professional, les qualitats de l'autor: la intel·ligència i la lucidesa en general i, més en particular, la facilitat de comprensió i assimilació de les seves lectures lingüístiques, l'habilitat en l'anàlisi gramatical i un esperit crític extraordinari." (pàg. 21-22). Amb coneixement de causa, Mascaró nega que Gabriel Ferrater sigui l'introductor de la gramàtica generativa al país (pàg. 22).

El projecte de Gabriel Ferrater apuntava cap a la gramàtica descriptiva. "Aquest projecte s'inseria en una tradició descriptiva pobra, i això li va permetre de tocar, de vegades amb encert, qüestions gramaticals catalanes. / La pobresa de la tradició lingüística del català s'explica per la seva brevetat: comença i acaba amb Fabra, en qui, a més, se subordina a l'obra de normalització. Coromines ja va remarcar que els altres especialistes coetanis eren, 'com a lingüistes, [...] zero o quantitats més o menys negligibles'." (pàg. 25).

--

diumenge, 21 de març del 2010

Bru2002

¬¬¬¬¬

Bru de Sala, Xavier. "Ferrater al desnudo". La Vanguardia, 10 de maig de 2002.

Sani Girona em demana si conec un article de Xavier Bru de Sala publicat el 2002. Me l'envia. No el coneixia, ni n'havia sentit a parlar! Té mala bava... Em sorprèn, i més encara si Bru era amic de Porcel, que li havia fet una entrevista magnífica a Gabriel Ferrater. Contrasta amb els articles i notes que li ha dedicat Narcís Comadira, o amb l'estudi introductori de Cornudella a l'antologia Vers i prosa (1988). No em consta que n'hagi tornat a parlar, però sembla que Bru havia intentat altres desqualificacions polèmiques.

Bru nega que Ferrater fos poeta, ni que tingués prou sentit crític per estar-se de publicar. El desqualifica per borratxo. Als de la generació de Bru de Sala i a la generació anterior, diu, Ferrater els va enganyar en un primer moment evitant el lèxic poètic artificiós i amb la seva actitud d'outsider --vaja, que eren una canalla fàcil d'enredar. Nega cap valor moral a l'obra de Ferrater, li critica la imperícia tècnica. El considera atorrollat i buit, un infeliç. No penso llegir mai Bru de Sala. El declaro el meu Enrique Larreta.

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites