dimecres, 30 de desembre de 2009

Oller1993

¬¬¬¬¬

Oller, Dolors. "Algunes inflexions a la poesia catalana contemporània". 1993.

Sembla una conferència --publicada dins dels materials de la Universitat Pompeu Fabra--, gairebé coincident amb "Valors de canvi", amb els mateixos exemples i èmfasis, amb l'avantatge que el contrast de la trajectòria poètica de Riba amb "Literatura" és més extens. Oller proposa de llegir el poema com un comentari de Ferrater a la trajectòria de Riba, que reconeix que redueix abusivament a uns quants detalls interpretats com a nuclears. Prepara el terreny resseguint com Riba es contraposa a la poètica de Maragall: mentre que Maragall creia que la llengua era un instrument de comunicació, per a Riba "la poesia serà doncs un ésser autònom capaç de revelar, en ella mateixa, i a través del procés fenomenològic que la constitueix, veritats impossibles de ser revelades d'una altra manera.".

"Literatura" conté moltes expressions ribianes: "l'abundància del cor", "la voluptat formal", "la fe en el llenguatge". Oller veu també una al·lusió a la creació literària en "La mala missió" --si bé és admissible, crec que el poema té un sentit més general.

"Contràriament, i si hem de fer cas de les seves [de Ferrater] declaracions, podria dir-se que la majoria dels seus poemes són formalment i intencionadament assaigs, una poesia eminentment didàctica, interessada a formalitzar un contingut ja prèviament fet present a la consciència, o, dit altrament, interessada a formalitzar un coneixement ja acreditat en una experiència anterior al poema. D'alguna manera, i com Riba observava respecte de la poesia de Maragall, la poesia de Gabriel Ferrater és una poesia amb voluntat radicalment comunicativa. I, contràriament a Riba --que Ferrater qualifica d'antirealista (La poesia de Carles Riba, pàg. 12)--, ell, Ferrater, es considera un poeta realista.".

--

dissabte, 26 de desembre de 2009

Oller1991B

¬¬¬¬¬

Oller, Dolors. "Valors de canvi". 1991

Sembla un article o conferència publicat per la Biblioteca de VilaWeb el 1991. Olller hi parla de Riba. Tria alguns moments significatius dels seus textos i tracta d'extreure'n alguns principis que governen la seva poesia. "No faré cap descobriment si dic que Riba és, en aquest país i en aquesta llengua, el mestre per excel·lència de la crítica contemporània. Pel que fa a mi, i amb independència dels resultats, no tinc cap inconvenient a manifestar que la seva fenomenologia de la lectura ha racionalitzat el meu instint literari."

Es fixa en algunes paraules: la 'joia' del primer llibre d'estances; la 'forma' del segon llibre d'estances, que presidirà des d'aleshores tota la producció poètica de Riba... Arriba a les notes memorables sobre Maragall, a la divisa 'He cregut i per això he parlat', i a la intuïció de 'He parlat i per això he cregut'.

A la part final del text, Oller defensa que "Literatura" és un poema que al·ludeix a Riba. "Es tracta de la interpretació d'un poema d'un deixeble seu, un deixeble en la poesia del qual la seva influència és evident, i deixeble també per l'amor i el respecte que li ha demostrat dedicant-li unes de les millors pàgines crítiques que sobre Riba s'han escrit.". Coincideixo amb Oller que Ferrater és "un poeta que, com ell [Riba] fa amb Maragall, no pot sinó situar-se respecte d'ell i, d'alguna manera, contradir-lo o posar en quarantena el tipus de poesia que Riba representa".

Oller advoca per una interpretació directa i literal, no pas irònica: "el fet que el poeta, el calamar, es deixi temptar per l'inefable és part de la seva missió i el fet de morir devorat és simplement el seu destí, el destí de tot poeta que, com Riba, creia en la poesia com una forma de coneixement perquè no se sentia cridat a dominar-lo sinó que es va oferir per ser dominat per ell.". La connexió que Olller, en el seu text, proposa amb els fragments ribians dóna profunditat al poema de Ferrater, i en transcendeix la mera interpretació satírica.

--

diumenge, 13 de desembre de 2009

Gil1985

¬¬¬¬¬

Gil de Biedma, Jaime. "La imitación como mediación, o de mi Edad Media". Vuelta, 110, gener de 1985, pàg. 19-25.

Es tracta de la intervenció en un congrés, segurament a Santander, les actes del qual es van publicar amb el títol Edad Media y Literatura Contemporánea (Madrid: Trieste, 1985), inclosa dins El pie de la letra: Ensayos completos (Barcelona: Crítica, 1984, pàg. 269-285). "La imitación como mediación, o de mi Edad Media" du com a subtítol "Sobre Gabriel Ferrater y algunos poemas míos, a propósito de poesía medieval".

El text és important per entendre la filiació poètica del gran poeta que és Gil de Biedma, i en paral·lel la de Ferrater, a més de precisar-nos la relació de tots dos: "Ferrater tenía ocho años más que yo, lo había leído casi todo en casi todas las lenguas europeas y era el lector más inteligente que yo haya conocido en mi vida. La tradición poética en que se había formado era sustancialmente la misma en que me había formado yo. Lo que para mi fue Guillén, para él había sido Carles Riba, cuyos poemas, entre los dieciséis y los veinticinco años, leía y releía como un breviario y se sabía absolutamente de memoria." (pàg. 271).

Gil esmenta "la nota, bastante programática", que tancava Da nuces pueris. "Creo que el mero recuento de las antítesis programáticas que he venido enunciando --contra la autonomía estética del lenguaje, contra quienes reservan la poesía para sus estupefacciones, contra el exceso de estilo, contra la identidad de fondo y forma, contra la abstracta formalización de la experiencia --basta para que se comprenda por qué la poesía medieval forzosamente tenía que interesarnos." (pàg. 273-4).

La intervenció segueix amb el repàs agut de les imitacions medievals d'alguns poemes del mateix Gil. Acabo amb una citació sucosa: "Educados en una tradición poética que, del Romanticismo acá, con demasiada frecuencia ha fluctuado entre la impostura de la personalidad y la impersonalidad impostada, entre la voz del histrión poeta y la voz de nadie hablando a nadie, nos fascinaba el acento tan naturalmente interpersonal de muchos de aquellos veros. Mas por aquí veníamos de nuevo a enlazar con una estirpe poética moderna que era ya la nuestra, la de quienes pensamos que el tono propio de la poesía en esta época es un tono íntimo de voz, el de una persona directamente hablando a otra persona, según ha dicho Auden, y no a un vasto auditorio; cuando un poeta moderno levanta la voz, siempre suena a falso." (pàg. 285).

Apunt revisat el 31 de maig de 2010

--

Terés1992

¬¬¬¬¬

Terés, Assumpta. "Gabriel Ferrater: 'Papers d'Hamburg'. Deu textos en alemany". Els Marges, 1992, núm. 46.

Terés edita deu textos en alemany dels cent cinc informes conservats a Rowohlt Verlag --la resta eren en anglès. Els anota amb pulcritud i n'ofereix una traducció, amb la màxima literalitat possible, que fa pensar en la prosa ferrateriana. Explica que la majoria són informes sobre llibres d'editorials estrangeres, en anglès, espanyol, francès, italià i portuguès, escrits entre el juliol de 1963 i l'abril de 1964 --al gener i febrer Ferrater havia estat a Barcelona tractant de regularitzar el seu permís de residència i autorització laboral a Alemanya.

Península va publicar aquest conjunt d'informes, traduint-los al castellà, en el llibre Noticias de libros, juntament amb altres informes.

--

Besa1997B

¬¬¬¬¬

Besa, Josep. "Dos imágenes del laberinto: Borges y Gabriel Ferrater". Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, 1997, núm. 6.

Besa compara "El laberinto", un curiós i memorable text de Borges publicat a Atlas (1984), i "Teseu". De les set pàgines pròpiament d'article --deixo de banda la bibliografia, les notes i els textos, donats en apèndix--, n'hi ha cinc que no m'interessen, el substrat teòric i l'anàlisi del text borgià, ja que la comparació no porta enlloc.

En canvi, l'anàlisi de "Teseu" té detalls dignes de tenir en compte. Besa hi recalca que és el poema que clou Les dones i els dies, que s'adreça a un tu que pot ser l'autor i a la vegada el lector. Seguint Macià i Perpinyà (1986: pàg. 168) i Perpinyà (1991: pàg. 87), interpreta que el narrador ha anat resseguint amb fatiga els camins de la memòria amb l'objectiu de vèncer l'oblit i s'ha representat o figurat en els poemes. Besa crida l'atenció aleshores que el primer poema del llibre és "In memoriam" i que una de les primeres coses que s'hi expliquen és el descobriment de la poesia. És com una incursió en el laberint de la memòria del narrador.

Hi ha dues versions del mite de Teseu: que Ariadna li dóna un cabdell o que li dóna una corona lluminosa, que l'ajuda a trobar el seu camí en la foscor del laberint --en aquest sentit, el "fil daurat", aglutinant totes dues versions, seria una troballa magistral de Ferrater.

Besa veu en "els tapissos on t'has figurat" una al·lusió a The Figure in the Carpet, de Henry James, "inteligentísima reflexión sobre la búsqueda del significado oculto de los textos y sobre la relación entre obra e interpretación" --jo hi veia una al·lusió al tapís de Penèlope.

Finalment, el vers "t'esperen les dones" té també una simetria amb el títol del llibre --com tothom havia vist.

--

divendres, 11 de desembre de 2009

Torresi2008

¬¬¬¬¬

Torresi, Stefano. "Gabriel Ferrater, entre tradició (catalana) i europeisme (lingüístic i literari)". La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni: Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008). Associazione Italiana di Studi Catalani.

Article de divulgació, correcte dins el congrés en què devia ser llegit com a ponència. No m'aporta res.

--

Ballart1997

¬¬¬¬¬

Ballart, Pere. "Sobre les dues maneres de la poesia ferrateriana". Revista del Centre de Lectura de Reus, març de 1997, pàg 4-6.

Ballart destaca la unitat i la coherència dels poemes ferraterians, escrits en pocs anys i a una edat madura, i també la congruència de les seves apreciacions crítiques amb l'obra poètica: "El poema ferraterià és sempre, en efecte, la precisa representació d'una experiència individual que figura que el jo poètic ha protagonitzat o ha presenciat en qualitat d'observador, representació que incorpora de manera més o menys implícita, en forma de comentari ocasional o com a epifonema independent, una anàlisi de les implicacions morals de la circumstància evocada." (pàg. 5).

El que Ferrater fa sovint, sobretot a Da nuces pueris, és actualitzar la part inefable de la seva experiència amb el recurs a referents tangibles; crea un corrent analògic entre anècdota i categoria i, així, assoleix l'expressió artística --aquesta seria la primera manera. La segona manera es caracteritzaria per la complicació de l'anècdota, més el·líptica i sense narració, i la compressió estilística --no acabo de veure que sigui una manera diferent, sinó més aviat un ús de determinats recursos amb més intensitat.

--

Oliva1973

¬¬¬¬¬

Oliva, Salvador. "Bases per a un estudi de la metrica. Comentari a'unes idees tebriques de Gabriel Ferrater". Els Marges, 1973?, pàg. 100-3.

Salvador Oliva comenta l'article "Sobre mètrica", publicat per Ferrater l'agost de 1971. Explica que es tractava d'una primera part; "la segona part havia de ser una anàlisi del decasíl·lab d'Ausiàs March, però l'article esmentat va ser l'últim de la sèrie De causis linguae." (pàg. 100). Oliva no podia conèixer en aquell moment el text de la conferència sobre Foix --si no és que hi havia assistit -- que conté una de les reflexions més detallades de Ferrater sobre mètrica (Foix i el seu temps, pàg. 68-84).

El comentari posa en valor l'article de Ferrater, que defensava que la mètrica se sosté en la sintaxi i que l'estructura dels mots catalans (i indoeuropeus) imposava cinc patrons o esquemes accentuals. Oliva hi afegiria l'espondeu, a part d'explicitar que la poesia feta en llengua romànica acostuma a incorporar el recurs a l'isosil·labisme. Seguint, doncs, Ferrater, amb mirada crítica, Oliva analitza estrofes de diferents poetes, i s'acaba fixant en un vers coix de Foix esmentat a l'article de Ferrater. Les conclusions d'Oliva són perdurables ("A mi em sembla que tot estudi ben fet sobre mètrica és un element, entre altres, de l'estudi de la competència poètica", diu a la pàg. 102), i prefiguren els seus brillants estudis posteriors sobre mètrica, i, més enllà, la revolució mètrica que representen per a la poesia catalana els seus darrers llibres.

L'article anava signat per Salvador Oliva-Llinàs.

Apunt revisat el 15 de gener de 2010

--

Sullà1980

¬¬¬¬¬

Sullà, Enric. "Sobre la crítica literària de Gabriel Ferrater". Els Marges 18-19, 1980.

Es tracta d'una ressenya de Sobre literatura, publicada al cap de poc de l'aparició del que va ser el primer llibre publicat per Joan Ferraté amb textos del seu germà sobre literatura. Sullà hi amuntega per començar algunes citacions de "Madame se meurt", "El resurgimiento", la "Carta a un neòfit castellà", les anotacions sobre Oller i Vayreda. Segueix amb comentaris de detall, elogiosos, sobre els altres textos que componen el llibre. Acaba posant Ferrater en el grup de crítics catalans format per Carles Riba, "naturalment el primer", i Joaquim Folguera, Marià Manent, Joan Ferraté i Pere Gimferrer.

Sobre la crítica ferrateriana, la referència és el llibre de Jordi Julià La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d'una trajectòria intel·lectual.

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites