dijous, 19 de novembre de 2009

Juste2009

¬¬¬¬¬

Juste, Enric. Metrònom Ferrater. Barcelona: Bellveure, 2009, 96 minuts. [2a edició, amb extres, juny de 2010]

Al novembre de 2009, Enric Juste publica 500 DVD numerats del seu esplèndid documental Metrònom Ferrater. Es tracta d'una peça imprescindible d'ara endavant en relació amb la biografia de Ferrater. Hi entrevista Xavier Amorós, Carmen Balcells, Laureà Bonet, Josep Maria Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, Félix de Azúa, Jaume Ferran, Amàlia Ferrater, Beth Galí, Joaquim Horta, Yvonne Hortet, Jill Jarrell, Sonia Mendlewicz, Anna Maria Moix, Joaquim Molas, Dolors Oller, Núria Perpinyà, Rosa Regàs, Francisco Rico, Isabel 'Cateta' Rocha, Carmen Rojo, Jaime Salinas, Júlia Samaranch, Joan Solà, Enric Sullà, Mario Vargas Llosa. Rosa Novell hi recita dos poemes, "Si puc" i "Metrònom". Hi ha testimonis molt valuosos, com el d'Amàlia Ferrater (que va morir l'any 2008), passejant pel mas Picarany, i el de Jill Jarrell. El documental inclou moltes imatges inèdites, i breus fragments d'una pel·lícula familiar en què es veu els tres germans Ferrater i els pares.
El 27 de juny de 2009 ja havia tingut la sort d'assistir a l'estrena del documental, presentat breument pels ajudants de producció, Enric Virgili i Carles Álvarez, en el marc del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac Poesia I +. Es va projectar al magnífic pati de la Fundació Palau. Carles Álvarez em va comentar a la sortida que disposaven de 30 hores de pel·lícula, i, de fet, el bloc difon fragments d'entrevista que no s'han inclòs al documental (per exemple, Jill Jarrell hi recita els versos que encapçalen Les dones i els dies).

El 29 de setembre torno a veure el documental a Girona, a la Casa de Cultura, presentat pel mateix Enric Juste i per Jordi Cornudella. Juste aclareix que Marta Pessarrodona i Eduard Bonet van refusar d'aparèixer al documental. Cornudella explica que aviat publicaran les obres completes de Ferrater, a Galàxia Gutenberg, i que hi ha més aviat pocs textos inèdits (una conferència sobre Fabra, pendent encara de transcriure; un informe de lectura extens, en anglès, per a un editor nord-americà, sobre Josep Pla; la correspondència amb la Jill Jarrell, i les llibretes amb anotacions sobre lingüística). Cornudella coincideix a valorar especialment les aportacions de Jill Jarrell --cognom que pronuncia agut-- i d'Amàlia Ferrater --que va morir al cap de vint dies de la filmació (havent expressat que volia que la seva cendra fos enterrada al Mas Picarany).
  • Gràcies a una al·lusió a Austin de Cornudella, em ve al cap, que, fa vint anys, quan començava a utilitzar internet, havia trobat que el Harry Ransom Center de la Universitat d'Austin tenia algun document de Ferrater i la Jill Jarrell. Remeno: sí, el fons de l'editor Alfred A. Knopf té entre els seus corresponsals una capsa a nom de Jill Jarrell Ferrater.
El 28 de gener assisteixo també a la presentació a Barcelona, al Centre d'Arts Santa Mònica. La sala d'actes, plena, un centenar de persones, molts aplaudiments. Presenten l'acte el director del Centre, Vicenç Altaió, breu, insubstancial --però l'equip del documental li reconeix l'eficàcia organitzativa--; Emili Manzano, productor de Bellveure, que valora que Juste defugi la modernitat aparent dels moviments de càmera gratuïts, el protagonisme de la càmera, el to escabrós habitual (exemplificat a la recent estrena de la pel·lícula El cónsul de Sodoma, una biografia de Gil de Biedma més aviat concentrada en la seva vida sexual); Joan Solà, breu, que explica malament un parell d'anècdotes de primera mà sobre Ferrater, que ja havia publicat en un lloc o altre --una decepció (però ara, al cap dels mesos, m'adono que ja estava malalt)--; Jordi Cornudella, infal·lible, destacat, que descriu el Ferrater que ha tractat de reflectir el documental, i el director Enric Juste, una mica nerviós, emotiu, que agraeix l'ajuda de Núria Mansanet a l'inici del projecte i rebla les idees sobre la producció, el to desitjat, la persistència del seu interès i de les investigacions de l'equip que ja havien apuntat Manzano i Cornudella. A la sortida, veig Beth Galí, Isabel Rocha i Júlia Samaranch.Carles Álvarez em diu que tenen 23 hores de metratge, que preservaran. Tornar a veure el documental en pantalla gran m'ha fet apreciar, aquesta vegada, la qualitat del ritme, dels tempos, de les imbricacions temàtiques de les diferents intervencions, i la gràcia de les entrades de veu en off mentre es projecten imatges de dibuixos, llibres, o racons del Mas Picarany, unes veus que s'imposen abans que aparegui en pantalla la persona que comença a enraonar.

Al juny de 2010 apareix una segona edició --també de 500 exemplars, m'explica Enric Juste-- del documental, amb tres extres que sumen 21 minuts:
  • La pel·lícula sencera de l'arxiu de la família Ferrater, uns quants minuts de metratge, dels quals la primera edició del documental havia presentat ja una selecció breu i significativa
  • Uns talls addicionals sobre la relació entre Gabriel Ferrater i Jill Jarrell, que contrapunten fragments de l'entrevista a la mateixa Jill Jarrell amb les entrevistes a Carmen Balcells, a Jaime Salinas i a Josep Maria Castellet. Carmen Balcells els va presentar el 1963 el primer dia de la Fira de Frankfurt, i ja no es van separar, es van enamorar bojament. Castellet afirma que la Jill Jarrell el va abandonar, entre altres motius, perquè ella s'estava alocholitzant.
  • La lectura que va fer Lou Reed de la traducció anglesa de "Cambra de la tardor" i d'"Oci" en un recital a Nova York, l'any 2007, organitzat per l'Institut Ramon Llull.
  • David Figueres en va fer u na ressenya recomanable.

Apunt revisat l'1 de maig de 2012

--

dimarts, 10 de novembre de 2009

Castellet2009

¬¬¬¬¬

Castellet, Josep Maria. "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143, dins Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos. Barcelona: Edicions 62, 2009, 253 pàg.

El capítol sobre Gabriel Ferrater és el més breu del llibre, i no difereix gaire d'una contribució anterior de Castellet que havia llegit a la revista Faig, en un número de l'any 1982. Hi evoca amb anècdotes de primera mà el paper destacat de Ferrater en el jurat, de l'any 1961 al 1967, del Premi Internacional de Literatura que havien impulsat Giulio Einaudi i Carlos Barral. És un text recomanable, tot i que deu haver contribuït força que molts posessin l'èmfasi en la figura del Ferrater genial i alcoholitzat. Castellet l'ha actualitzat amb algunes aportacions facilitades per Jordi Cornudella.
  • Reprodueix, íntegra, la carta que Ferrater va enviar als membres del jurat (pàg. 136-7) per comunicar que no participaria més en els premis. La copio: "Estimat Carles: en vista que he descobert una incompatibilitat del tot inconciliable entre certes concepcions de la literatura que podríem dir-ne sud-americana i la concepció meva, renuncio a les meves funcions com a membre del jurat del Prix International de Littérature. No m'és possible, dins una simple carta, de precisar perfectament el que vull dir. Apuntaré només que tota forma de nacionalisme em sembla un fenomen molt perillós de compassió d'un mateix i de compensació d'aquesta compassió, i que no vull mirar de massa prop coses d'aquestes. En un New Yorker que he rebut avui hi ha un ninot d'unes rates que abandonen un vaixell, i d'una rata que s'hi queda i que diu: 'Jo puc ésser una rata, però un desertor no ho seré mai!'. Bé, a mi em sembla que el seny ordena, tant als homes com a les rates, d'abandonar els vaixells podrits --i les rates i els homes que no els abandonen, és perquè es compadeixen d'ésser rates individuals o d'ésser homes individuals. Com a català que sóc, m'he passat la vida abandonant estúpides barquetes de nacionalisme on m'exhortaven a aferrar-me. No veig cap raó per a concedir a la compassió d'ells mateixos que | puguin tenir els altres més drets que no he concedit a la meva. Trameto una còpia d'aquesta carta a tots els membres del jurat d'enguany.".
El llibre, força semblant als Escenaris de la memòria, que Castellet havia publicat el 1988, es compon de sis retrats:
  • "Manuel Sacristán: Història d'una amistat", pàg. 15-89
  • "Carlos Barral: Les ferides del temps", pàg. 91-125
  • "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143
  • "Joan Fuster: Una conversa i quatre xafarderies", pàg. 145-166
  • "Alfons Comín. Un discurs interromput", pàg. 167-199
  • "A la vora del Nil, Terenci Moix coneix el general Líster", pàg. 201-243
  • El llibre es completa amb un índex de noms
Apunt revisat el 26 de novembre de 2010

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites